Ball de Nans de l'Ametlla de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    L'Ametlla de Merola
    Emplaçament
    Carretera C-16, sortida Navàs-L'Ametlla de Merola

    Coordenades:

    41.90813
    1.88326
    407381
    4640179
    Número de fitxa
    08175 - 29
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1902
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    El ball de Nans és un dels elements més destacat del patrimoni immaterial de l'Ametlla de Merola. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: "Il Rigoletto", "El Trobador", "Don Juan" i "El Barbero de Sevilla". Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals.
    La seva dansa es compon de tres parts:
    - 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella.
    - 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada.
    - 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap a dintre.

    Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans.
    Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa "La Veu de Montserrat", de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells.

    AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011
    TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.
    www.ametllademerola.cat
    www.puig-reig.cat