El contrapàs dels Merolans Puig-reig

Berguedà
Carretera C-16, sortida Navàs-L'Ametlla de Merola

Coordenades:

41.90813
1.88326
407381
4640179
08175-28
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
Modern
XVIII-XX
Dolent
No es fan representacions públiques
Inexistent
Sense ús
Pública
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner.
Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller.
Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer.
Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer.
Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner.

La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom.

La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom.

"El contrapàs dels Merolans", a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990.