Necròpolis de la Cortada Puig-reig

Berguedà
La Cortada
A la pista de servei de la ctra. C-16 passat el km. 80 seguir camí en direcció sud 1,2 km aprox.

Coordenades:

41.94519
1.89109
408083
4644285
08175-313
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
X-XI
Regular
Inexistent
BIPCC 23
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.:08174A003000370000HZ
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

A l'entron de l'església d'estructura romànica (dels segles XII-XIII), d'una sola nau i coberta amb volta de canó, bastida sobre la roca i en el punt més elevat del promontori on s'assenta el mas, hi ha restes de tombes antropomorfos excavades a la roca avui tapades. Entre el paviment de rajola es conserva, feta amb grans lloses, la sepultura d'Antoni Lluch i Cortada.

És probable que el mas de la Cortada es trobi situat sobre un antic assentament d'època romana, ja que s'han trobat fragments de tègula romana als marges de la casa. Podria tractar-se d'una vil·la o, tal vegada, d'un lloc de culte, ja que l'església de Sant Miquel de la Cortada ja apareix documentada l'any 925, amb anterioritat al mas. Concretament en el testament del comte Miró de Cerdanya a la seva filla Quíxol, i el 991, el fill d'aquesta, Oliba, la cedeix al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al voltant de l'església s'han documentat restes de tombes antropomorfes, cosa que indicaria l'antiguitat de l'ocupació humana en aquest indret. En els seus inicis l'església fou possiblement parroquial. Vinculada a Sant Martí, passà al domini dels Templers i posteriorment a la dels hospitalers.

SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Miquel de la Cortada (o de la Lladernosa), a Catalunya Romànica, Vol. XII, p. 61-62.
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.18