Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC.
