Masia del Lledoner Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Corró, 292, 08400 - GRANOLLERS
Al barri del Lledoner

Coordenades:

41.61756
2.29098
440930
4607559
08096-105
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 019A09001
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Conjunt d'edificacions de caire rural que es troba fent cantonada entre el carrer de Corró, d'una gran tradició agrícola, i la travessia del Lledoner. Pel costat sud s'integra entre mitgeres a la trama urbana d'aquest perllongat carrer que neix al nucli urbà de la ciutat. La seva tipologia és en allò que respecta a l'edifici central, basilical, amb teulada a dues vessants, i cos central sobresortint, presentant com annexes les construccions pròpies d'aquest tipus d'edifici: magatzems, coberts per animals i eines, barri, etc. La façana orientada a migdia presenta un rellotge de sol molt desdibuixat.

Del 1880 al 1936, l'avanç urbà es produeix al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la muntanya i a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. Aquesta configuració donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner, fins el 1922 terreny de les Franqueses, que era la perllongació de la part alta del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). Aquest barri va ésser segregat de les Franqueses per Llei de 5 d'agost de 1922 i incorporat al municipi de Granollers. El primitiu petit nucli de la barriada era al Camí Reial, perllongació del carrer de Corró granollerí, on existia un acreditat hostal, parada i fonda dels carreters vigatans. Amb la nova carretera succeí igual que a Granollers, és a dir, que la població s'establia a les voreres de la nova via i ben aviat les edificacions del Lledoner s'unien amb les darreres de Granollers, formant un nucli satèl·lit, que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari, motius en els quals va fonamentar-se l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses, problemes que foren resolts amb l'agregació, especialment els sanitaris, ja que el Lledoner era un focus d'infeccions tifoides (BAULIES, 1965). Eclesiàsticament la barriada pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. El Lledoner, malgrat la seva total unió amb el casc urbà de la ciutat, conserva el seu propi tarannà (BAULIES, 1965).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.