Horts del Lledoner Granollers

Vallès Oriental
Camó dels horts, 08400-GRANOLLERS
Al barri del Lledoner

Coordenades:

41.61852
2.28882
440751
4607667
08096-106
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
Presenta cert abandonament
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Espai de cultiu tradicional que encara subsisteix entre el riu Congost i el barri del Lledoner, que es desenvolupa en dues terrasses fluvials generades pel curs del riu i que es troba limitat pel nord per la riera de Corró o riera Carbonell, pel sud per la zona urbana, i per l'oest pel carrer de Corró. Es tracta de les últimes explotacions de certa importància que suposen l'últim reducte agrícola del Nord del municipi. Es poden considerar dos tipus d'explotació d'aquest espai, el de la part baixa, constituït per petites explotacions majoritàriament de caire lúdic, amb construccions de reduïdes dimensions permanents o efímeres (fetes aquestes darreres de canyes) que serveixen d'aixopluc i magatzem d'eines i altres estris destinats al conreu, i el de la part alta, amb parcel·les de major extensió, als voltants de les seves respectives cases de pagès en les que subsisteixen encara basses d'aigua i canalitzacions pel rec.

Del 1880 al 1936, l'avenç urbà es produeix al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. Aquesta configuració donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner, fins el 1922 terreny de les Franqueses, que era la perllongació de la part alta del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). Aquest barri va ésser segregat de les Franqueses per Llei de 5 d'agost de 1922 i incorporat al municipi de Granollers. El primitiu petit nucli de la barriada era al Camí Reial, perllongació del carrer de Corró granollerí, on existia un acreditat hostal, parada i fonda dels carreters vigatans. Amb la nova carretera succeí igual que a Granollers, és a dir, que la població s'establia a les voreres de la nova via i ben aviat les edificacions del Lledoner s'unien amb les darreres de Granollers, formant un nucli satèl·lit, que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari, motius en els quals va fonamentar-se l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses, problemes que foren resolts amb l'agregació, especialment els sanitaris, ja que el Lledoner era un focus d'infeccions tifoides (BAULIES, 1965). Eclesiàsticament la barriada pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. El Lledoner, malgrat la seva total unió amb el casc urbà de la ciutat, conserva el seu propi tarannà i troba en aquest punt el reducte del que va ser el seu caràcter tradicionalment agrícola (BAULIES, 1965).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.