Col·lecció del Museu Municipal Josep Castellà Els Prats de Rei

Anoia
Ravalet, 31, 1r
Al primer pis de l'edifici de la Cooperativa la Equitativa
607

Coordenades:

41.70646
1.54258
378745
4618212
08170-163
Patrimoni moble
Col·lecció
Prehistòric
Antic
Ibèric
Romà
Medieval
Modern
Contemporani
XX-XXI
Bo
Física
Restringit
Científic
Pública
Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
Jordina Sales Carbonell

Al primer pis de l'edifici de la Cooperativa la Equitativa s'emplaça un petit museu municipal que custodia una col·lecció d'objectes arqueològics i històrics gestionada per l'Ajuntament de Prats de Rei i l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra.
A l'exposició permanent, museïtzada a inicis del segle XXI, per la Diputació de Barcelona s'hi poden veure les principals peces arqueològiques aparegudes al llarg del segle XX en diversos punts dels Prats de Rei, abastant des de la Prehistòria fins al final de l'Antiguitat. En aquest espai principal, es fa un petit però molt interessant recorregut cronològic on es poden contemplar, entre altres objectes, una col·lecció de singulars cràters de Cales, varies peces de ceràmica de la cultura ibèrica i romana, còpies de la col·lecció epigràfica romana o sarcòfags monolítics de l'Antiguitat Tardana. En un altell al qual s'accedeix des de l'espai museïtzat s'hi exposen una sèrie de peces i objectes medievals, moderns i contemporanis que s'han anat recollint al llarg dels anys per diversos punts del terme municipal (entre ells, una petita col·lecció d'eines cedida per l'Escola Mare de Déu del Portal), i que mostren principalment les formes de vida quotidiana d'una vila eminentment agrícola com és Els Prats de Rei i els seus nuclis i masos, i la seva participació en conflictes bèl·lics com ara la Guerra de Successió o la Guerra Civil. També s'hi custodia l'estela funerària baixmedieval del cementiri de Puigdemàger i altres exponents de la cultura material cedits per diversos particulars de la vila.
Les columnes del temple romà-republicà aparegudes davant del santuari de la Mare de Déu del Portal durant juliol de 2013 es troben exposades a la planta baixa de l'edifici que acull el museu.

El Museu Municipal Josep Castellà de Prats de Rei és essencialment un museu d'arqueologia i història antiga l'origen del qual cal cercar en les excavacions dutes a terme els anys 1972-75 un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, liderats per Josep Castellà Real (de qui el museu ha pres el nom en homenatge a la seva tasca i del que en fou el seu impulsor i primer director), els quals van emprendre una sèrie de sondejos arqueològics al llarg de tota la vila dels Prats de Rei amb la idea de cercar els vestigis de la ciutat perduda que l'any 1900 el sacerdot i erudit local Antoni i Vila i Sala havia donat a conèixer a partir de varies troballes numismàtiques i de la difusió de les inscripcions romanes trobades també a Els Prats de Rei, indicis a partir dels quals Vila es mostrava partidari de l'existència d'una ciutat romana en aquest punt de la geografia històrica segarrenca.
El primer museu (en realitat una petita però molt interessant exposició amb les principals troballes dels sondeigs dels anys 70' del segle XX, sense cap tipus de discurs museogràfic) va estar ubicat durant molts anys als baixos de la Casa de la Vila fins que a inicis del segle XXI (any 2003) la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte museogràfic i l'exposició, millorada i augmentada, es va traslladar al seu emplaçament actual, que va ser inaugurat en la seva forma actual l'any 2006.

-SANMARTÍ GREGO, Enric (1981): 'Observacions sobre la presència i distribució de l'espècie Morel 4750 a Catalunya', Ampurias, 42, p. 189-199.
-GUITART DURAN, Josep; PERA ISERN, Joaquim; GRAU SEGÚ, Martí (2000): 'La ceràmica de vernís negre de Sigarra (Els Prats de Rei, Anoia)', La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica, Museu de Mataró, Mataró, p. 225-230.
-PRINCIPAL PONCE, Jordi; RIBERA LACOMBA, Albert (2013): 'El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro', Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, Comunidad de Madrid-Museo Arqueológico Regional, Madrid, p. 41-146.
-GUASCH SOLÉ, Muntsa; SALAZAR ORTIZ, Natalia (2016): Guió i textos de l'exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada.
-SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408.