Camp de la Farinera

Els Prats de Rei

En uns camps de conreu ubicats just al costat sud de l'extraradi de la vila dels Prats de Rei, al costat del torrent de l'Aigua i de la carretera C-1412a que comunica Els Prats de Rei amb Calaf, es localitzen uns camps de conreu on un grup d'aficionats locals va emprendre l'excavació d'un sondeig arqueològic als anys 70' del segle XX. Aquest sondeig formava part d'una campanya més àmplia de sondejos realitzada per tota la vila, i l'excavat al Camp de la Farinera va rebre el nom de sondeig 'S'. Els resultats que va abocar l'excavació del sondeig 'S' van ser descrits en funció de la individualització d'una sèrie de nivells arqueològics identificats durant els treballs de recerca: -Nivell I: Corresponia a l'estrat superficial, afectat per les tasques de conreu. En ell s'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i romana. -Nivell II: Només es reporta la presència d'un gran carreu de pedra molt ben tallat i amb una perforació central. -Nivell III: En ell s'hi documenten una sèrie de murs de pedra per sota dels quals apareix un gruix d'un metre de terra i sota d'aquest de nou apareixen parets, aquest cop formant fins a tres angles de diferents habitacions i amb restes d'un paviment enllosat i indicis de foc sobre dos fragments plans de ceràmica. Entre el material aparegut en aquest tercer nivell, destaquen varis fragments de teula plana romana, ceràmica romana de parets primes, campaniana i sigil·lata, així com ceràmiques ibèriques comunes i ceràmica gris emporitana. -Nivell IV: Apareix un nou conjunt de murs de pedra sense morter conformant espais rectangulars En aquest nivell hi aparegueren ceràmiques ibèriques: fetes a mà, àmfores, kalathos i gerres de diferents tipus, amb decoracions pintades de tipus geomètric i vegetal. Destaca un conjunt de ceràmiques de vernís negre format per una vintena de vasos amb nanses aplicades i decoració d'oves impreses a les vores i altres varies formes de campanianes tipus A i B. Alguns craters de ceràmica de vernís negre de Cales tipus Morel 4753 van ser classificats erròniament com a etruscos, nomenclatura que encara roman a la descripció d'aquestes ceràmiques inclosa a la carta arqueològica. Es descriu també la presència d'àmfores itàliques i ceràmica àtica. -Nivell V: Estrat amb cendres i carbons on hi aparegueren dues llànties de ceràmica, monedes ibèriques de la ceca Iltirkesken, una fíbula, unes pinces, punxons i agulles fetes d'os, pondus de teler, fusaioles, claus, escòria i altres restes de fundació, dues peces de plom, una bola de marbre, i finalment varis fragments de ceràmica que són descrits com a similars als de l'estrat anterior. -Nivell VI: En aquest nivell apareixen construccions descrites com de més qualitat i un mur de 90 cm d'amplada. Es reporten materials ibèrics que s'assemblen als dels estrats anteriors. Per últim, en un nivell del qual no s'especifica número, però a uns 4'30 m de profunditat, apareix una cista de lloses sense cap tipus de material arqueològic al seu interior. No es va poder continuar baixant perquè el propietari dels terrenys havia de procedir al sembrat del camp, però l'estratigrafia arqueològica no estava esgotada. En resum, la interpretació de la seqüència estratigràfica aportada pels excavadors i l'estudi dels materials arqueològics va permetre demostrar que a Prats de Rei va haver-hi un assentament ibèric que posteriorment va ser romanitzat, amb un arc cronològic que va del segle IV aC a inicis de l'I aC per al cas concret del sector del Camp de la Farinera. Excavacions posteriors confirmen aquesta cronologia d'ocupació i n'amplien l'arc per ambdues bandes.