Camp de la Farinera
Els Prats de Rei

    Anoia
    Carretera C1412a, km 42
    Emplaçament
    En uns camps a les afores immediates de la vila dels Prats de Rei, al costat d'un torrent.
    607

    Coordenades:

    41.70413
    1.5416
    378659
    4617954
    Número de fitxa
    08170-26
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    IVaC-IaC
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Assentament (jaciment)
    Zona arqueològica 2078-ZA(P) / BCIN (A-R-I-55-0105)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, CC.AA 7606
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08169A015000590000IQ
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    En uns camps de conreu ubicats just al costat sud de l'extraradi de la vila dels Prats de Rei, al costat del torrent de l'Aigua i de la carretera C-1412a que comunica Els Prats de Rei amb Calaf, es localitzen uns camps de conreu on un grup d'aficionats locals va emprendre l'excavació d'un sondeig arqueològic als anys 70' del segle XX. Aquest sondeig formava part d'una campanya més àmplia de sondejos realitzada per tota la vila, i l'excavat al Camp de la Farinera va rebre el nom de sondeig 'S'. Els resultats que va abocar l'excavació del sondeig 'S' van ser descrits en funció de la individualització d'una sèrie de nivells arqueològics identificats durant els treballs de recerca: -Nivell I: Corresponia a l'estrat superficial, afectat per les tasques de conreu. En ell s'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i romana. -Nivell II: Només es reporta la presència d'un gran carreu de pedra molt ben tallat i amb una perforació central. -Nivell III: En ell s'hi documenten una sèrie de murs de pedra per sota dels quals apareix un gruix d'un metre de terra i sota d'aquest de nou apareixen parets, aquest cop formant fins a tres angles de diferents habitacions i amb restes d'un paviment enllosat i indicis de foc sobre dos fragments plans de ceràmica. Entre el material aparegut en aquest tercer nivell, destaquen varis fragments de teula plana romana, ceràmica romana de parets primes, campaniana i sigil·lata, així com ceràmiques ibèriques comunes i ceràmica gris emporitana. -Nivell IV: Apareix un nou conjunt de murs de pedra sense morter conformant espais rectangulars En aquest nivell hi aparegueren ceràmiques ibèriques: fetes a mà, àmfores, kalathos i gerres de diferents tipus, amb decoracions pintades de tipus geomètric i vegetal. Destaca un conjunt de ceràmiques de vernís negre format per una vintena de vasos amb nanses aplicades i decoració d'oves impreses a les vores i altres varies formes de campanianes tipus A i B. Alguns craters de ceràmica de vernís negre de Cales tipus Morel 4753 van ser classificats erròniament com a etruscos, nomenclatura que encara roman a la descripció d'aquestes ceràmiques inclosa a la carta arqueològica. Es descriu també la presència d'àmfores itàliques i ceràmica àtica. -Nivell V: Estrat amb cendres i carbons on hi aparegueren dues llànties de ceràmica, monedes ibèriques de la ceca Iltirkesken, una fíbula, unes pinces, punxons i agulles fetes d'os, pondus de teler, fusaioles, claus, escòria i altres restes de fundació, dues peces de plom, una bola de marbre, i finalment varis fragments de ceràmica que són descrits com a similars als de l'estrat anterior. -Nivell VI: En aquest nivell apareixen construccions descrites com de més qualitat i un mur de 90 cm d'amplada. Es reporten materials ibèrics que s'assemblen als dels estrats anteriors. Per últim, en un nivell del qual no s'especifica número, però a uns 4'30 m de profunditat, apareix una cista de lloses sense cap tipus de material arqueològic al seu interior. No es va poder continuar baixant perquè el propietari dels terrenys havia de procedir al sembrat del camp, però l'estratigrafia arqueològica no estava esgotada. En resum, la interpretació de la seqüència estratigràfica aportada pels excavadors i l'estudi dels materials arqueològics va permetre demostrar que a Prats de Rei va haver-hi un assentament ibèric que posteriorment va ser romanitzat, amb un arc cronològic que va del segle IV aC a inicis de l'I aC per al cas concret del sector del Camp de la Farinera. Excavacions posteriors confirmen aquesta cronologia d'ocupació i n'amplien l'arc per ambdues bandes.

    El Camp de la Farinera es coneix també amb el nom de Plana del Solà, i de fet aquest és el nom habitual que apareix a la cartografia. Més antigament es coneixia com Camp de les Pomeres. IMATGES 2 i 3: Treballs d'excavació del sondeig 'S' al Camp de la Farinera. Fotos: Jordi Enrich Hoja.

    La troballa realitzada al segle XVIII a els Prats de Rei d'un conjunt epigràfic romà de singular rellevància va fer sospitar, de manera raonada, la presència física d'un 'Municipium Sigarrense' que apareixia referenciat en aquests epígrafs, i que de seguida es va posar en relació amb la Sigarra citada per Ptolomeu (s. II dC) a la seva obra 'Geografia'. Al 1900, el sacerdot i erudit local Antoni i Vila i Sala deixa també constància de varies troballes numismàtiques a Prats de Rei i es mostra partidari de l'existència d'una ciutat romana en aquest lloc. Amb aquesta idea de localitzar la ciutat perduda, els anys 1972-75 un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, liderats per Josep Castellà Real, van emprendre una sèrie de sondejos arqueològics al llarg de tota la vila dels Prats de Rei. Un dels sondejos que més dades va aportar va ser el realitzat al lloc de les afores de la vila actual conegut com el Camp de la Farinera (o Plana del Solà). Aquest va ser batejat com a 'Sondeig S' i es va realitzar en aquests camps perquè hi havia notícies orals prèvies de la localització i destrucció d'unes parets descrites com a 'molt antigues' durant la construcció de La Farinera al segle XIX. Actualment les estructures arqueològiques que es van treure a la llum durant la execució d'aquest sondeig resten cobertes de terra, i des dels anys 70' no ha estat possible tornar a intervenir en aquests terrenys atesa la reiterada negativa de la propietat. El material arqueològic recuperat es troba dipositat i parcialment exhibit al públic al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.

    -VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 9-13. -CASTELLÀ REAL, Josep et ALII (1977): Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei (1972-1975, Patronat del Museu Municipal dels Prats de Rei, Els Prats de Rei. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 36-38.