Jaciment arqueològic de la Mare de Déu del Portal

Els Prats de Rei

En una cantonada de la capella de la Mare de Déu del Portal es va realitzar un sondeig arqueològic l'any 1972 que va proporcionar una primera estratigrafia iberoromana i va posar en evidència el potencial arqueològic d'aquest indret de la vila. Quaranta anys més tard, durant unes noves obres de millora d'infraestructures i serveis a varis carrers dels Prats de Rei dutes a terme entre 2012 i 2013, es van localitzar estructures ibèriques d'habitatge al costat N-NE de la capella, que van ser excavades al mateix moment; i també es va localitzar, mitjançant un sondeig practicat just davant la porta de la Capella de la Mare de Déu del Portal, un tram d'una imponent escarpa de pedra associada inicialment a material arqueològic del segle IV. Davant d'aquests indicis, l'estiu de 2013 es va excavar part de la superfície (140 m2) de la Plaça de la Mare de Déu del Portal i aquelles excavacions arqueològiques van deixar al descobert una sèrie d'estructures i materials arqueològics que han comportat un notable avenç en el coneixement de la història antiga dels Prats de Rei, amb una estratigrafia que en aquest cas va dels segles VI-V aC a l'I aC. Com a gran novetat destaquen una muralla ibèrica, un conjunt de ceràmica àtica i les restes d'un temple romà. La muralla localitzada, datada dins la Primera Edat del Ferro (segles VI-V aC), correspon a la base de la construcció i es tracta de l'escarpa d'una robusta estructura defensiva amb una inclinació d'uns 40º. El tram localitzat mesura 8 m de llarg i 4 de profunditat, i disposa d'un fossat defensiu amb perfil en 'V'. A partir del segle IV aC la muralla s'amortitza i al seu redós s'hi construeixen una sèrie d'habitatges en bateria. La ceràmica grega estava representada per una sèrie d'exemplars àtics de vernís negre dels segles V i IV aC, que per quantitat i qualitat, passa a ser un dels conjunts més importants de Catalunya d'aquesta ceràmica d'importació i demostra la categoria econòmica i social que va tenir aquest punt de la Catalunya Central durant els segles ibèrics. Pel que fa al temple romà, fou possible identificar-lo a partir de la localització en un petit espai de l'abocament d'una quantitat ingent de fragments de bases i fustos de columnes d'estil itàlic de mitjan segle II aC. Els mòduls són imponents i només poden correspondre a un edifici de caràcter públic, amb tota probabilitat un temple; és a dir, es tractaria d'un dels temples romans d'època de conquesta més antics dels fins ara trobats a la Península Ibèrica. Les peces, fetes amb pedra de sauló verdós de la zona, presentaven clares senyals d'haver patit l'acció del foc i havien estat amuntegades, per tant no estaven al seu espai original, que no seuria ser molt llunyà del lloc de la troballa A més d'aquest tres elements de caràcter singular, a la plaça de la Mare de Déu del Portal va aparèixer també una quantitat ingent d'altres materials arqueològics més comuns i que estan en consonància amb altres materials ja apareguts i coneguts en diverses intervencions dutes a terme a la vila. Actualment, les estructures romanen cobertes i protegides per un sostre de formigó i són visitables.