Columnes d'un temple romà Els Prats de Rei

    Anoia
    Carrer Ravalet, 31
    Als magatzems del Museu Municipal Josep Castellà Real.
    608

    Coordenades:

    41.70649
    1.54231
    378723
    4618216
    08170-82
    Patrimoni moble
    Objecte
    Antic
    Romà
    II aC
    Regular
    Física
    Restringit
    Científic
    Pública
    Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei).
    Jordina Sales Carbonell

    Durant unes excavacions realitzades l'any 2013 davant el santuari de la Mare de Déu del portal van aparèixer una sèrie de fragments de columnes trencades i amuntegades en un espai molt reduït. Es tracta de peces, bases, fusts i capitells (cap columna sencera), d'estil itàlic, elaborades amb sauló verdós local, una pedra molt fàcil d'esculpir però que a la vegada es fractura i s'erosiona també amb molta facilitat. Tot i així, aquestes columnes van aparèixer parcialment cremades, és a dir, l'edifici del que formaven part es va incendiar i a partir d'aquell moment les columnes romandrien amortitzades i cobertes de terra fins el 2013, en que foren trobades, fet que hauria contribuït al seu excel·lent estat de conservació després de més de 2.000 anys de no ser utilitzades. La seva elaboració s'ha datat cap a mitjans del segle II aC, i al segle I aC ja estarien amortitzades. A partir del seu mòdul, es pot afirmar que amb tota probabilitat aquestes columnes corresponen a un temple romà d'època republicana, que s'aixecaria en algun punt no molt llunyà de la zona avui ocupada pel santuari de la Mare de Déu del portal.

    IMATGE 1: Columnes romanes en el moment de la seva aparició (foto: Natalia Salazar).

    Aquestes columnes van ser descobertes durant la realització d'unes excavacions arqueològiques davant del santuari de la Mare de Déu del Portal de Prats de Rei l'estiu del 2013.
    L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. Aquest nucli indígena seria conquerit i/o romanitzat, com a mínim, a partir de mitjans del segle II aC, com demostra la presència d'aquestes imponents columnes de factura romana que pertanyen a un edicific de representació de tipus públic, molt probablement un temple.

    -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408.