Conjunt de craters de Cales
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Durant l'excavació als anys 1972-1975 de l'anomenada 'cala S' del Camp de la Farinera, a les afores del nucli urbà dels Prats de Rei, van aparèixer, entre altres materials arqueològics, un important i singular conjunt de ceràmiques de vernís negre format per una sèrie de vasos de dimensions mitjanes/grans amb nanses aplicades que imiten el metall i decoració de sanefes d'oves impreses a les vores. Es tracta d'un grup de ceràmica provinent de la Campània (Itàlia) pertanyent al tipus conegut com 'de Cales', i més concretament els exemplars trobats corresponen a la 'variant mitjana' i a la forma Morel 4753, que presenta una datació entre el 130/120 aC i el 90/80 aC.
El conjunt de Cales aparegut als Prats de Rei va des de perfils de vasos complerts complets fins a fragments de vores, i tot i que a partir de la individualització dels fragments de vores en el seu moment es van comptabilitzar un total de 23 vasos diferents, en el marc del projecte de recerca 'Origen i estructuració del territori de Sikarra/Sigarra: de la prehistòria a època medieval' (Universitat de Lleida 2014-2017), un equip d'especialistes està fent una revisió a fons dels materials arqueològics apareguts als Prats de Rei i pel que fa específicament a aquest conjunt ceràmic de Cales s'ha constatat que alguns dels fragments de vores enganxen entre ells, per la qual cosa el número total de vasos ha de ser inferior a 23.
Història
La política d'expansió de la Roma republicana va imposar un nou mercat al litoral mediterrani on es venien els productes ceràmics fabricats als tallers itàlics, entre ells el de Cales com a un dels tallers més importants del nord de la Campània. Els grans craters s'utilitzaven en el món romà per barrejar el vi amb aigua durant els banquets, i es tractava de peces de luxe i prestigi que només podien importar i adquirir determinats grups socials amb gran poder adquisitiu. Aquest fet reflexa la presència de certes elits a Prats de Rei durant els segles I-II aC.
En el moment del seu descobriment durant els anys 70' del segle XX, aquests craters de ceràmica de vernís negre de Cales van ser classificats erròniament com a ceràmica etrusca, nomenclatura que encara roman a la descripció inclosa a la Carta Arqueològica de l'Anoia. Més tard van ser inclosos dins del grup de l'anomenada ceràmica Campaniana B, denominació que ha estat recentment expulsada del catàleg de ceràmiques romanes (PRINCIPAL; RIBERA, 2013: 48-49) però que encara es possible de llegir a la bibliografia en relació al conjunt ceràmic dels Prats de Rei. Sigui com sigui, el conjunt de ceràmiques de Cales localitzats a Prats és dels més importants de la Península Ibèrica, i més si es té present que va ser localitzat en un sol sondeig, la qual cosa mostra el potencial arqueològic del subsòl dels Prats de Rei.
Actualment, aquest material arqueològic es troba dipositat i exposat al Museu Municipal Josep Castellà dels Prats de Rei.
Bibliografia
-SANMARTÍ GREGO, Enric (1981): 'Observacions sobre la presència i distribució de l'espècie Morel 4750 a Catalunya', Ampurias, 42, p. 189-199.
-GUITART DURAN, Josep; PERA ISERN, Joaquim; GRAU SEGÚ, Martí (2000): 'La ceràmica de vernís negre de Sigarra (Els Prats de Rei, Anoia)', La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica, Museu de Mataró, Mataró, p. 225-230.
-PRINCIPAL PONCE, Jordi; RIBERA LACOMBA, Albert (2013): 'El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro', Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, Comunidad de Madrid-Museo Arqueológico Regional, Madrid, p. 41-146.
-GUASCH SOLÉ, Muntsa; SALAZAR ORTIZ, Natalia (2016): Guió i textos de l'exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada.
