Als voltants de l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei s'hi va desenvolupar una sagrera fins ben entrada l'època moderna. Els inicis del funcionament de l'espai com a necròpolis es remunten a finals del segle IV o inicis del V, com indica la troballa d'una lauda sepulcral musiva cristiana. Aquests tipus de laudes van inequívocament associades a primitius espais de culte cristians, així que es pot afirmar que a l'antic 'municipium Sigarrense' ja hi havia una església paleocristiana en aquests moments tant remots. Aquest fet no resulta estrany ni excepcional si es considera la presència d'unes elits municipals a Sigarra que, com s'ha demostrat a nivell historiogràfic per al genèric de les elits municipals romanes, van ser les primeres a cristianitzar-se (encara que només fos nominal i formalment) tant bon punt l'emperador Teodosi I va proclamar la religió cristiana com l'únic culte permès a l'Imperi Romà (a. 380) després de tres quarts de segle d'emperadors ja cristians que havien permès la implantació d'un substrat ferm per a la nova religió.
La següent notícia històrica d'una sagrera en aquest lloc és del 31 de juliol de l'any 945, quan apareix referenciada l'església de Santa Maria de Prats 'cum villa antiga' en el que es considera la primera notícia històrica escrita referent a la vila després del llarg hiat entre aquest document i les inscripcions romanes referides al 'municipium Sigarrense' trobades a Prats de Rei.
Aquestes tombes avui reubicades darrera l'església parroquial de Prats de Rei corresponen a aquest arc temporal i van ser localitzades entre els anys 1972-1973, quan es va fer un sondeig arqueològic, denominat 'Sondeig A', al davant de la rectoria, avui carrer de l'Església, en el marc d'una sèrie de sondeigs arqueològics que van emprendre un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra liderats per Josep Castellà Real. Atès que el jaciment s'havia de colgar de terra per procedir de nou al pavimentat de la via pública, part de les tombes de la necròpolis apareguda van ser traslladades en un petit espai descobert a la part posterior de l'absis de l'església parroquial on avui poden ser visitades.
