Conjunt epigràfic de Sigarra a Prats de Rei Els Prats de Rei

Anoia
Carrer de l'Església, s/n (Prats de Rei)
A l'església parroquial de Prats de Rei i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
606

Coordenades:

41.70523
1.54215
378707
4618076
08170-80
Patrimoni moble
Col·lecció
Antic
Romà
I-IIIdc
Bo
Física
Restringit
Científic
Pública
Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
Jordina Sales Carbonell

Es tracta de quatre epígrafs d'època romana de caràcter honorífic i funerari que es troben actualment exposats a sengles parets laterals de l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei, juntament amb una còpia de dues inscripcions més avui dipositades al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona). De les originals conservades als Prats de Rei, la primera és una inscripció que un tal Caius Vivius Latro dedica a la seva mare Júnia Severina; la segona la dedica Cornèlia Cupita al seu pare Caius Cornelius Mansuetus; la tercera Caius Vibius Latro al seu pare Caius Vibius Lupercus, quatorvir del municipi de Sigarra; i a la quarta Caius Licinius Paternus dedica la inscripció (i el monument que hi aniria associat) al seu pare Caius Licinius Silo, fill de Caius, de la Tribu Galeria, segons disposició testamentària. La datació d'aquest conjunt epigràfic romà, que entre altres aspectes documenta l'entitat municipal del nucli romà de Sigarra, oscil·la entre el segles I i III dC i està esculpit sobre material de pedra de Santa Tecla (Tarragona).

L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. El topònim Sigarra apareix a la 'Geografia' de Ptolomeu (segle II dC) com una ciutat dels Ilercavons (depressió de l'Ebre), tot i que aquesta imprecisió en la localització geogràfica no ha estat considerada de gran importància per la historiografia recent, la qual segueix considerant que Ptolomeu es referia al 'Municipium Sigarrense' quan es referia a Sigarra. Finalment, la troballa dels diversos epígrafs altimperials comentats, realitzada al segle XVIII als entorns de Prats de Rei, tot i que mancats de cap context arqueològic precís, mostren de nou la presència del topònim Sigarra a la zona però aquest cop ja associat a l'entitat administrativa 'municipium' i testimonien de l'existència d'un òrgan de govern municipal (un 'ordo segarrense') format per quatre edils ('quattuor vir'). El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra).

-FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel: Inscriptions romaines de Catalogne, I. Sauf Barcino, ed. de Boccard, Paris, p. 53-62.
-SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 36.