Carrer de Sant Jaume III Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Sant Jaume, entre Sant Josep i Santa Anna, 08400-GRANOLLERS
Nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60806
2.28555
440469
4606508
08096-287
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Regular
Jaciment tapat
Inexistent
PEPHA nou, Zona Arqueològica
IPAC-CA
Sense accés
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

El carrer de sant Jaume, situat en una zona definida per J. Estrada (1955) com l'antic nucli romà de la ciutat, presenta una seqüència estratigràfica força alterada per les xarxes d'aigua, llum, telèfon i clavegueram, i per les contínues rierades i anivellaments de runa efectuats fins que el carrer no va ser asfaltat l'any 1957. Això no obstant, són nombroses les troballes de restes romanes datades entorn del segle III dC i realitzades, gairebé exclusivament en el decurs d'obres urbanes (jaciments de can Jaume, el Sindicat Agrícola al SE, la plaça de Folch i Torras al NE i can Trullàs, a la part més meridional). El sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 26 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d'"opus signinum" força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan possible que el dipòsit formi part de les dependències de bany de la vil·la de can Jaume. Entre els números 30 i 36 del carrer, i a 4'5 metres del dipòsit, va aparèixer una seqüència de sis murs de factura similar, orientats d'E a O. Ocupaven una longitud de quasi 30 metres, enllaçant amb les troballes del Sindicat Agrícola. Tot i que semblaven pertànyer a un mateix conjunt arquitectònic, únicament dos es podien assignar a una mateixa estructura, ja que aparegueren enllaçats per un paviment d'"opus caementicium", al damunt del qual encara es conservava de forma residual un cairó. Ambdós aparegueren a una cota d'un metre respecte de l'asfalt. Tenien una amplada de 60 cm i conservaven una altura d'uns 140 cm. Delimitaven un espai intern de 3'60 metres. També es supervisaren altres sectors del carrer (des de la cruïlla amb Santa Anna fins el número 26, la cruïlla amb el carrer de Sant Josep i la zona que comprenia des d'aquesta cruïlla fins el carrer d'Anníbal, on el mes d'abril del mateix any s'havia localitzat la claveguera descrita a la fitxa corresponent). No es conservaven estructures, únicament material dispers formant part d'una seqüència estratigràfica totalment alterada per les remocions modernes (INVENTARI, 1997). En una conferència d'Esteve Garrell i Escorsell l'any 1915 va dir que hi havia una fita a la caserna, avui mercat de Sant Carles-. Aquesta fita era, una resta de muralla (ESTRADA, 1993). En motiu de les obres d'adequació del servei de telèfon s'obrí una rasa a la vorera del carrer, entre els números 16 i 36, davant mateix del jaciment de can Jaume i del Sindicat Agrícola. Aquesta zona ja havia estat definida per J. Estrada (1955) com una zona d'interès arqueològic i, més concretament, com el nucli romà de la ciutat. Durant el seguiment arqueològic va aparèixer una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit, construït amb còdols lligats amb argamassa. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d' "opus signinum", amb un orifici de desguàs i acabats de mitja canya en els angles. L'alçada màxima conservada de les parets era de 30 cm per 60 cm d'amplada. En motiu de la limitació imposada per les dimensions de la pròpia rasa només es va posar al descobert una petita part del dipòsit (1'60 m x 0'80 m), la resta continuava per sota la vorera. El mur meridional del dipòsit es trobava seccionat per una claveguera moderna. Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'opus signinum.

(Continuació descripció) L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001). El jaciment apareix citat com Sant Jaume III a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica

Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada (INVENTARI, 1997; VILA, 2001).

A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.; ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.; ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.; INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.; PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) "Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental", Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.; TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).: VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.