Cal Jardiner II

Granollers

Jaciment emplaçat a les rodalies de la casa de cal Jardiner on s’hi ha localitzat restes d’una possible vil·la romana d’origen ibèric, sitges d’època romana i restes pertanyents al neolític final o calcolític que inclouen un possible forn.

Pel que fa a les restes romanes, a la banda de ponent de la serra que hi ha a l'est de l'esplanada (on hi ha les instal·lacions de Renfe), i a les immediacions de Cal Jardiner, hom localitzà en els camps de conreu fragments superficials de "tegulae", "dolia", ceràmica a mà de tradició ibèrica, ceràmica a torn de tradició ibèrica, àmfora romana, campaniana, fragments de pipes de fang romanes, algunes monedes ibèriques, valves d'ostra i fragments de "terra sigillata" hispànica i sudgàl·lica. Aquestes troballes arribaven pràcticament fins el forn de l'Estrella. La vil·la estaria orientada al sud-oest, en un suau pendent. L’arqueòleg Josep Estrada hi recollí el material en superfície. No hi ha notícies de l'existència d'estructures. El camp de conreu fou rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls d'Esteve Mogas. Per aquest motiu l’any 1992 ja no s’hi detectaven materials.

Durant la prospecció arqueològica efectuada el desembre de 1993 es documentaren tres possibles estructures excavades al subsòl. Dues es van desestimar com a estructures antròpiques, mentre que la tercera es tractava d'una fossa prehistòrica farcida amb ceràmiques, cendres i carbons. Tenia una fondària màxima de 34 cm i contenia una alta densitat de materials ceràmics molt fragmentats. Aquesta fossa es pot adscriure culturalment i cronològicament al neolític final-calcolític, grup de Véraza. La inexistència de materials lítics i ossis en aquesta fossa, lligada al nivell uniforme de cendres documentat en el seu interior i la seva situació isolada, fa pensar en una funció primària com a forn de cuita de ceràmiques. No es descarta, però, que haguessin existit altres estructures avui dia desaparegudes.

D’altra banda, l'any 2009, amb motiu de l'execució del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques, sector 129 de Granollers, es van documentar dues sitges d'època romana al nord est de l'indret esmentat més amunt, fet que demostra la utilització d'aquesta zona com una explotació agrícola en època romana.