Serra de Llevant
Granollers

    Vallès Oriental
    Sector est del terme municipal. Entorn de la casa de Jardiner.
    Emplaçament
    S'hi accedeix pel camí de Santa Quitèria.
    159

    Coordenades:

    41.59426
    2.29369
    441135
    4604970
    Número de fitxa
    08096 - 518
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    XXV aC. -V dC.
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    Diversos jaciments en un estat de conservació desigual, en general força arrasats.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Àrea arqueològica núm. 103 i 96, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 104. Protecció de tipus VIII: Àrees arqueològiques.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    La Serra de Llevant és una àrea d’expectativa arqueològica d’alt interès per la quantitat de notícies existents i per les característiques dels materials documentats. Si bé ja han estat descrits en les respectives fitxes tot seguit n’oferim un resum:

    Segons J. Estrada (1993:75) prop de la casa del cal Jardiner, concretament “als terrenys del forn, s’hi recull ceràmica republicana romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d’àmfora, fragments de terrissa de tres capes –de cuita ibèrica, vores de gerra, etc.”.

    Cal Jardiner I: l’excavació efectuada el 1993 va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s’hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí.

    Cal Jardiner II: amb motiu de les obres de construcció de la carretera B-40 va efectuar-se diverses excavacions que van permetre documentar una fossa excavada que es pot situar al període del neolític final/calcolític.

    Carena de cal Jardiner. A la prospecció efectuada el 15 de maig de 1947 Estrada especifica que va recollir ceràmica grollers pre-ibèrica i escòries.

    Forn d’en Colomer: Segons Estrada, aquest forn era prop de la casa de cal Jardiner. A la zona hi va recollir ceràmica romana d’època republicana, amb fragments de ceràmica campaniana.

    En altres prospeccions efectuades per Estrada a la zona va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d’època romana republicana. L’any 1961 Vicenç Garriga va lliurar-li fragments de vasos de ceràmica ibèrica feta a mà.

    Camí d’en Pep Julià: al llarg d’aquest camí Estrada va poder veure restes ceràmiques de diverses cronologies, com ara comuna oxidada romana, sigil·lada africana i ceràmica vidriada.

    Degut a les similituds de materials arqueològics i a la seva proximitat, és possibles que els jaciments anomenats Bòbila l’Estrella, Forn d’en Colomer, d’en Ribes o de cal Jardiner corresponguin a un mateix jaciment.  

    D'altra banda, Josep Estrada també esmenta diverses troballes més o menys en aquesta zona:

    15 de maig de 1947: esmenta la troballa de dues monedes, ceràmica campaniana, comuna ibèrica, vores de gerra, etc. Concretament, les monedes es van trobar al costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Són una moneda ibèrica d’Iltirkesken (Lleida) i l'altra d'Eusti (Caldes de Montbui).

    Del 20 de febrer de 1948 esmenta la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica pintada i comuna de cuina.

    Del 21 de gener de 1951: esmenta la troballa d'un forn de perfil acampanat i d'uns 3 m de diàmetre.

    També s'esmenta l'aparició de parets, teules i alguns fragments de terrissa. En destaca ceràmica pintada ibèrica.