RODOLINS DE LES FONTS DE COPONS Copons

Anoia
08071-177
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Inexistent
Cultural
Pública
Adriana Geladó Prat

Rodolins publicats l'any 1976:
"Però Copons té la joia de les fonts.
La Font del Ferrer, que l'aigua es posa bé.
La Font de la Bona Mossa, lliura la calor espantosa.
La Font de la Canal, té una aigua que molt val.
La Font del Freixa, l'aigua es veu nèixer.
La Font de la Boixeda, dóna una aigua molt freda.
La Font de la Carota, raja de gota en gota.
La Font del Lloretó, té una aigua que Déu n'hi do.
Si vull berenar bé, a la font del Xuta aniré.
La Font del Mas Arnau, ningú sap on cau.
El qui no té mandra, va a la Font de la Salamandra.
Però la gent tranquil·la, va a la Font de la Vila.
Entre mig de quatre cases, hi ha la Font de Viladases".

Rodolins publicats l'any 1995:
"La Font del Cadavall, que cau molt avall (prop del Gorg de Nafre).
La Font del Tap, que té una aigua com cap (sota cal Gelabert).
La Font del Mas Arnau, que ningú sap on cau (vessant nord del pont sobre el Sant Pere).
La Font del Vilella, que ja s'ha quedat vella (masia del Vilella).
La Font del Xuta, que ara és eixuta (capçalera de la rasa del Bel).
La de la Carota, que raja de gota en gota (prop de cal Brunet, a la riera de Veciana).
La Font del Lloretó, que dóna una aigua que Déu n'hi do (masia del Lloretó, al peu de l'Anoia).
La Font del Freixe, que l'aigua es veu néixer (sota el Pi del Quildo).
La Font de la Vila, on hi va la gent tranquil·la (camí del Gorg de Nafre).
La Font de la Canal, que té l'aigua com cal (la Roca Plana, al costat de l'Anoia).
La Font de Sant Joan, que s'hi sol anar de tant en tant (antic camí de cal Manset, a la rasa de la Rovira).
La Font del Cerill, que no té cap perill (camí de Sant Pere, cal Cerill).
La Font del Teixidor, que no fa gens de pudor (font de clot, prop del desaparegut cal Teixidor).
La Font del Jonqueret, en un camí molt dret (de Sant Pere cap al camí de la Serra).
La Font de les Fontanelles, que té unes vistes molt belles (sota el Pla d'en Batlle).
La Font de Viladases, entre mitja dotzena de cases (sota cal Favó).
La Font de Bonamossa, que dóna una aigua preciosa (al peu de Sant Pere, a la zona de Bonamossa).
La Font de la Boixeda, que té una aigua molt freda (al camí de la Boixeda, propietat cal Llacuna).
La Font del Ferrer, que raja en un terrer (camí de Bonamossa).
La Font de la Salamandra, que hi va la gent sense mandra (masia del Vilella).
La Font del Roc, que s'hi arriba a poc a poc (prop del pont de Sant Pere de Copons).
Si vols caminar, a la Font d'en Dígol hauràs d'anar (Pla d'en Batlle).
La Font de la Senyora, que tothom enyora (antic Molí de la Roda, naixement del riu Anoia).
La Font del Ferro, que si la trobo no m'erro (sota el molí del Fiterol).
La persona que té set, a la Font de Torranova va de dret (masia Torrenova, sota cal Brunet).
La Font de cal Brunet, que dóna un bon raget (darrere cal Brunet).
A la Font del Gollut tothom hi ha begut (sota cal Queta).
La Font de cal Gravat, ningú la sap si no hi ha estat (tocant a la desapareguda masia de cal Gravat, al barri de Viladases).
La Font del Guitart que mai s'hi arriba tard (sota cal Pedor de Veciana).
La Font de cal Pesseta, té una història molt neta (vora esquerra del camí de Montfalcó Gros).
La Font de cal Missó, que té l'aigua millor (sota el poble de Veciana)".

La primera part dels rodolins foren publicats l'any 1976 per la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, en motiu de la celebració de la Missa del Gall a l'església de Santa Maria de Copons. Aquesta edició consistia en un díptic de cartolina amb les lletres en vermell.
Posteriorment, l'any 1995, el diari La Veu de l'Anoia també publicà un llistat de rodolins sobre les fonts de Copons i rodalies, tot i que amb indicacions de les seves ubicacions i algunes rimes diferents de les anteriors.

MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). "Fonts dels voltants de Copons". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11.