Palou Granollers

Vallès Oriental
Palou, 08400-GRANOLLERS
Al sud de la ciutat

Coordenades:

41.59513
2.28419
440344
4605073
08096-223
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Actualment es la barriada agrícola de Granollers. Està formada per una plana conreada que presenta un poblament dispers, més concentrat a la vora de la carretera del Masnou. Es desenvolupa en l'espai físic limitat pel costat Oest pel riu Congost, i per l'Est per la Serra de Llevant, mentre que per la part Nord, limita amb la trama urbana compacta del nucli urbà de Granollers. Es troba travessat longitudinalment per dos grans eixos de comunicació Nord - Sud, per l'est el camí ral de Barcelona, i per l'oest, la carretera de Masnou, i a més te una estructura complexa de camins secundaris. L'antic paisatge de basses per a l'enriuament del cànem ha desaparegut, com també han quedat en desús les eres en les que es desenvolupava part del procés del conreu del cereal, que es culminava amb l'erecció del paller. No obstant, han subsistit elements tradicionals com una bona xarxa de recs, pous, un molí de vent complet, i algunes barraques i estructures auxiliars, així com les cases dels seus habitants i centres d'explotació d'aquestes terres. Els actuals barris i nuclis concentrats o semi-concentrats que el formen son els següents: barri de Can Bou, barri de Can Giró, barri de Can Mayol, barri de can Rei, barri de Can Torres, barri de Can Tríes, barri del Junyent, barri de Sant Joan, barri de Sant Josep, barri de Sant Salvador, barri de Sant Julià, la torre de les Aigües i la plaça de Can Tinet. El seu interès des d'un punt de vista patrimonial es força desigual. Destaquen, però, els següents elements que es contemplen en fitxa individualitzada: Can Ronses - Can Mayol de la Riera, casa Rectoral, església de Sant Julià, escoles de Palou, cases dels mestres, Torre de les Aigües, can Bassa, can Malla, can Plantada, can Mayol, Passeig del Doctor Francesc Fàbregas, molí de vent de can Prats, el Pedró, el riu Congost i els connectors biològics de les serres de Llevant i Ponent, carrer del Migdia, a més del carrer de Sant Josep.

El 1 de gener de 1928 Palou va perdre el seu ajuntament propi, el qual, en sessió del 29 de maig del 1927, acordà - amb la refermança de molts propietaris i personalitats del poble- la fusió amb el municipi de Granollers. Aquest acord és de gran importància per a l'expansió granollerina, a causa de la poca superfície jurisdiccional de Granollers fins al moment de l'agregació de Palou, amb la seva plana fronterera amb la ciutat i el camp que permetia l'engrandiment urbà per la part meridional. La primera cita documental coneguda és del 924, en que es cita "palatiolo" en una donació d'un camp de lli al Monestir de Sant Cugat. Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, en honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'antic Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372