Escoles de Palou
Granollers

    Vallès Oriental
    Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 38 - 40.
    Emplaçament
    Al nucli de Palou
    117

    Coordenades:

    41.586557454609
    2.2819612756802
    440150
    4604123
    Número de fitxa
    08096 - 81
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1932
    Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte)
    Estat de conservació
    Bo
    Rehabilitat el 2001 com a Centre Cívic de Palou
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. E-12. Protecció de tipus II: Conservació amb reforma condicionada.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28995
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Edifici que acollia les antigues escoles de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930.

    És una construcció aïllada, de planta baixa, al costat de les antigues Cases dels Mestres i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. És format per un cos central allargat i de planta rectangular que té a cada banda cossos més petits en forma d’annexos laterals. El cos central és cobert amb teula àrab a dues vessants, i els dels extrems a tres vessants; tots limitats per un ràfec - cornisa perimetral. Els cossos laterals incorporen sengles entrades, protegides per un porxo sustentant per una columna. Una donava accés a l’escola dels nens i l’altra a la de les nenes. Les façanes són planes i arrebossades, amb sòcol de pedra. Com a elements més estilitzats destaquen les finestres, amb llindes de perfil sinuós.

    Té una placa amb la següent inscripció: "En memòria del Sr. Celestí Ballera Morera i al Sra. Rita Gibernau Riera. Palou, maig 2002".

    Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).

    Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.

    L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

    BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1020 i 1930”, Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers (15 d’abril de 2021), Granollers.

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.