En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època alt-medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès.
A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona.
Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.
Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.
