Nans de l'Ametlla de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola
    Emplaçament
    Aspirantat de l'Ametlla de Merola

    Coordenades:

    41.90834
    1.88375
    407422
    4640202
    Número de fitxa
    08175 - 90
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Els nans es conserven en caixes de fusta en l'espai de l'Aspirantat. Periòdicament són objecte de restauracions per part d'experts restauradors.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Lúdic
    Titularitat
    Privada accessible
    Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Els quatre nans o capgrosos de l'Ametlla de Merola són figures centenaries fabricades de manera artesanal amb cartró premsat o paper faller, fabricat a partir de cartró, guix i oli secant sobre els quals s'hi colocaren capes d'argila amb les quals fou possible modular els trets facials dels quatre personatges: celles, ulls, la boca, el nas, les galtes, el nas, i també els cavells i els bigotis. Sobre aquets materials convenientment aixuts i polits si va estendre diferents capes de pintura.

    Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre

    Marc FITE MORA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.