Sarcòfag medieval Museu Nacional d'Art de Catalunya
Puig-reig

    Berguedà
    Museu Nacional d'Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona
    Emplaçament
    Palau de Montjuic, MNAC

    Coordenades:

    41.97408
    1.87893
    407117
    4647506
    Número de fitxa
    08175 - 92
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Museu Nacional d'Art de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    El sarcòfag es va trobar en el curs d'unes obres efectuades a la carretera de L'Espunyola a Puig-reig (El arte romànico, 1961, p.7). Es un bloc de pedra buidat, d'estructura prismàtica, cobert amb una tapa llisa. La cara frontal presenta una interessant decoració figurativa amb un treball de relleu incís. El motiu central, emmarcat per dues torres amb merlets, situades a banda i banda, es compost per dos cercles amb vuit radis, separats per una creu central. Tant la representació de la creu com dels cercles radials, al·lusió esquemàtica a una flor, són del tipus de figuració freqüent en la decoració dels sarcòfags i altres peces de tipus funerari, motius que es poden relacionar amb la salvació de l'ànima. També les torres són símbols de l'anima i del concepte d'ascensió, i té un sentit ascendent, eleva l'ànima cap a Déu, i que en aquest cas estaria representada per símbol radial.

    Mides: 75,5x110x52 cm
    Inventari: MNAC/MAC 45.858
    Data d'ingrés: abans de 1961
    Ingrés: Donació de Cubiertas y Tejados SA

    Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell a instàncies dels pobladors del lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de Berga.
    Consta com una de les moltes parròquies esmentades en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (document de finals del segle X o començaments del segle XI). L'església de Sant Martí era, també, l'església del castell de Puig-reig, una petita fortificació encimbellada dalt el turó que dominava l'estreta vall del Llobregat.
    El terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà. El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí.
    El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet.

    AINAUD DE LASARTE, Joan: Arte Románico. Guia, Barcelona 1973, p. 51
    El arte románico, Barcelona, 1961, pag.7.
    Catalunya Romànica.I., Barcelona, GEC, 1994, p.257-258.