Carrer de l'Església - Carrer de Missa
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, que neix al tram final del carrer Major (cantonada amb el número 599) i acaba a la rotonda de la ronda de la Barquera. Presenta una bona amplada, amb el tram final disposat en pendent, i es caracteritza pel desnivell existent entre l'entrada a les cases i el nivell de circulació del vial. Aquest desnivell es salva mitjançant altes voreres a les que s'accedeix amb petites escales individuals. En l'actualitat, els edificis de la banda de ponent del carrer responen a construccions actuals (exceptuant l'església i la rectoria), mentre que a la banda de llevant es conserven edificis de caire més original. Aquests darrers segueixen una línia tipològica similar: majoritàriament són de planta rectangular amb pati posterior. Tenen les teulades a doble vessant i els careners paral·lels al carrer, i estan organitzats en planta baixa i pis, amb els paraments arrebossats. Tot i que alguns han estat reformats compten amb grans portals d'accés a la planta baixa i finestres i balcons decorats a les superiors. En general, aquests edificis foren bastits entre principis del segle XIX i mitjans del segle XX.
Història
Probablement aquest vial es va obrir en el moment en què es va projectar la construcció de l'església parroquial de Sant Mateu, inaugurada l'any 1804. L'any 1900, segons el "Censo de la población española 1877-1900", el carrer tenia 218 habitants. L'ajuntament de Vallirana va aprovar, en una sessió municipal celebrada el mes d'abril del 1928, la construcció d'una font al bell mig del carrer que agafava l'aigua de la Font d'Armena. Estava ornamentada amb una imatge de Sant Sebastià, que fou instal·lada l'any 1930 i que en l'actualitat està situada a la fornícula del campanar del temple parroquial. El carrer ha tingut diversos noms: carrer Gabriel Ribó Xarau (any 1930, fou el primer rector de la parròquia) i carrer Francesc Macià (any 1931 amb ocasió de la proclamació de la República). L'any 1955, l'arquitecte municipal Manuel Baldrich va realitzar el projecte d'urbanització del carrer: instal·lació de clavegueres, voreres, pavimentació i arbrat. També s'instal·laren uns parterres enjardinats davant de l'entrada de les cases, que l'any 1965 van guanyar el segon premi en el concurs de jardins i parterres organitzat al municipi.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 53, 60, 81. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 21, 38. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 44. CIRICI, Enric (2010). Els nens que van viure la guerra. Vallirana, 1936-1939. El Prat de Llobregat: Rúbrica Editorial, p. 15, 18-19. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 39, 47, 76-77, 82. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 15, 21-22, 352.
