Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès, el Vallès i Manresa en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta II, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. La ruta I coincideix amb l'antic traçat del camí de França, camí ral que connectava Catalunya amb el país franc. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
