Camí ramader central Lluçà

Osona
Sector central i nord del terme municipal

Coordenades:

42.04184
2.03077
419783
4654876
08109-148
Patrimoni immoble
Obra civil
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
Generalitat de Catalunya. Dpt. d'Economia i Finances. Gran via corts catalanes, 635, 08010 Barcelona
Jordi Compte i Marta Homs

El camí ramader central entra al terme municipal de Lluçà al nord de la masia de l'Almató, antiga casa de parada que pertany al municipi de Sant Martí d'Albars. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena en direcció nord, fins arribar al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, passant pel carrer Major on hi ha l'antiga casa de parada de cal Penyora. Des d'aquest punt fins a l'extrem nord del terme municipal, vora les masies del Perotet i les Collades, el camí segueix per la carena en direcció nord, coincidint amb l'antic camí ral de França i amb l'actual pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. En aquest tram el camí passa prop de la Coma de Borrassers, l'església de Sant Cristòfol de Borrassers i el Gascó fins arribar a l'extrem nord del terme municipal, en un petit coll on hi ha les masies de les Collades i el Perotet. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal d'Alpens en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès.

El camí ha estat senyalitzat recentment.

Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès, el Vallès i Manresa en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta II, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. La ruta I coincideix amb l'antic traçat del camí de França, camí ral que connectava Catalunya amb el país franc.
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.

AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc.
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.