L'església i el lloc de Borrassers no apareixen relacionats en els nuclis de població ni en les esglésies que el 905 el bisbe Idalguer de Vic vinculà a l'església de Santa Maria de Lluçà que acabava de consagrar; senyal, sembla, que en aquell moment no existia l'església de Sant Cristòfol, i si ja s'havia aixecat, no tenia el caràcter de sufragània, i seria, en tot cas, una simple capella rural. Les primeres notícies de l'església són del 1062, quan la trobem esmentada com a parròquia, però, com passa molt sovint, en la documentació de caràcter civil es donava la categoria de parròquia a les esglésies que no eren sinó sufragànies. Això ho confirma el fet que no es troba en les llistes de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154. Sant Cristòfol però estava vinculada a la canònica de Santa Maria de Lluçà com a sufragània de la parròquia. L'any 1686 en la visita pastoral que va fer el bisbe Antoni Pasqual, Sant Cristòfol era una de les sufragània de Santa Maria i tenia 7 masos. L'any 1741 s'iniciaren les obres de construcció d'un nou temple, situat a l'exterior, i no s'acabaren fins a 1789. L'any 1878 Sant Cristòfol fou agregat en qualitat de capella pública a la nova parròquia de Santa Eulàlia. D'aquesta manera perdé la categoria de sufragània que tenia fins el moment, malgrat les protestes dels veïns de Borrassers que no volien la pèrdua de la missa setmanal que aquest canvi suposava. El terme s'anà despoblant, i actualment Sant Cristòfol és una agençada capella de la parròquia de Puig-oriol, que cada any, per Sant Cristòfol, s'hi celebra una missa. Des de 1986 es guarda la seva campana, feta l'any 1768, en l'església parroquial.