Antiga carretera de Mataró; Camí ral
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    Sant Adrià Nord - Carretera de Mataró
    8

    Coordenades:

    41.42722
    2.21191
    434150
    4586484
    Número de fitxa
    08194 - 71
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Antic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    I-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (Plaça de la Vila,12 - 08930)
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    Es coneix com antiga carretera de Mataró la via de comunicació que unia Sant Adrià de Besòs amb Mataró, passant per Badalona i, que en sentit oposat, comunicava amb Barcelona. Es tracta de l'actual traçat de la Carretera Nacional- II. En el terme municipal de Sant Adrià pren els noms d'Avinguda de Pi i Margall, carrer del Tibidabo i carrer de Guipúscoa. També es coneix com a camí ral i durant molts anys era la principal via de comunicació de Sant Adrià amb els seus veïns.

    Cal dir que la carretera de Mataró és un camí de primer ordre, supramunicipal, que connecta el Barcelonès nord amb el Barcelonès sud. A més, a principis del segle XIX se li va atorgar la categoria de "carretera estatal" quan s'integra a la carretera nacional de Madrid a França passant per la Jonquera (N-II). En el tram que ens ocupa, se l'anomena carretera de Mataró, doncs en el moment en què es va asfaltar, durant la dictadura de Primo de Ribera, es va fer fins aquesta població.

    L'origen es remunta a l'època romana quan es decideix unir la capital de l'imperi romà (Roma) amb Cadis, amb el que es coneix com a Via Augusta. Un brancal d'aquesta gran via es desviava per la costa a l'alçada de Blanes (l'antiga Blandae) per unir-se amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), dues ciutats fundades pels romans molt abans que Barcino. Sembla que hi havia una dualitat de camins, el més llunyà de la costa era la via principal durant l'època romana, la via més propera al mar era secundària i es coneixia com la Via Marinera. Aquesta datada al segle X dC travessava les llacunes i per tant possibilitat de circular pels aiguamolls indicaria el principi de la seva dessecació. Aquest camí va començar agafar importància quan les zones deltaiques van començar a ser ocupades, i des del segle XI fins a mitjans del XVIII va ser la via principal de comunicació. Al segle XIV comencen a formar-se uns nous camins que enllacen amb la via principal, entre ells hi ha un que destaca pel seu pas per l'actual emplaçament de Sant Adrià de Besòs. I és que l'antiga carretera va estar el centre neuràlgic de Sant Adrià. Fins la construcció de l'autopista, la carretera era una de les principals artèries de Catalunya. Aquesta era empedrada, amb vies de tramvia i grans plàtans que feien ombra.

    GURT, J. M. i PADRÓS, P. "La via Augusta entre el Municipium Baetulo i la Colonia Barcina. Carrer dels Arbres. 1. Museu de Badalona. Revista Anuari. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http://www.pladebarcelona.cat/2015/09/30/la-carretera-del-70/