L'origen es remunta a l'època romana quan es decideix unir la capital de l'imperi romà (Roma) amb Cadis, amb el que es coneix com a Via Augusta. Un brancal d'aquesta gran via es desviava per la costa a l'alçada de Blanes (l'antiga Blandae) per unir-se amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), dues ciutats fundades pels romans molt abans que Barcino. Sembla que hi havia una dualitat de camins, el més llunyà de la costa era la via principal durant l'època romana, la via més propera al mar era secundària i es coneixia com la Via Marinera. Aquesta datada al segle X dC travessava les llacunes i per tant possibilitat de circular pels aiguamolls indicaria el principi de la seva dessecació. Aquest camí va començar agafar importància quan les zones deltaiques van començar a ser ocupades, i des del segle XI fins a mitjans del XVIII va ser la via principal de comunicació. Al segle XIV comencen a formar-se uns nous camins que enllacen amb la via principal, entre ells hi ha un que destaca pel seu pas per l'actual emplaçament de Sant Adrià de Besòs. I és que l'antiga carretera va estar el centre neuràlgic de Sant Adrià. Fins la construcció de l'autopista, la carretera era una de les principals artèries de Catalunya. Aquesta era empedrada, amb vies de tramvia i grans plàtans que feien ombra.