El traçat del tramvia ,"El vapor del litoral", es va inaugurar el 1884. El seu recorregut era de Sant Martí a Badalona, amb un recorregut de 9,54 km, passant per la carretera de Mataró en el seu tram a Sant Adrià de Besòs. Era molt voluminós, feia molt de fum i de la caldera en sortien flamarades. Per aquest motiu se'l coneixia com a tramvia de foc. L'any 1903 el tramvia s'electrifica. A la dècada del 1920 es van enumerar les línies de tramvia, i la que ens ocupa portava el número 47. Al 1937, però, en plena Guerra Civil, una besossada (nom popular amb el qual es coneix les riuades del Besòs) s'endugué el pont, provocant que els viatgers arribessin en tramvia fins al marge dret del Besòs i haguessin de travessar el riu a peu i tornessin a agafar el transport al marge esquerre per arribar a Badalona. Al 1944, amb la construcció d'un nou pont, es restablí totalment la línia, i continuà la seva activitat fins a mitjans dels 60, quan van desaparèixer els tramvies. Així doncs, és un fet que des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1960, el tramvia formava part del paisatge urbà de Sant Adrià. La modernitat l'arraconà, però els nous projectes el van tornar a portar a la ciutat.
