Centre Cívic La Mina
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    La Mina - Carrer Venus s/n
    8

    Coordenades:

    41.419288237813
    2.2192570564422
    434756
    4585598
    Número de fitxa
    08194 - 24
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Racionalisme
    Segle
    XX
    Any
    1974-92
    Enric Miralles i Carme Pinós
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (939-I, Acord de Ple de 23/01/2003).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (Plaça de la Vila,12 - 08930)
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    Equipament social situat entre els carrers de Venus, el carrer de Ponent, la Rambla de La Mina i el carrer de Cristóbal de Moura. És de planta rectangular i està format per dos cossos. El cos principal es trobava cobert amb un sistema de voltes invertides que guarden la llum a l'espai. La distribució d'aquest era de tres quartes parts destinades a la sala d'espectacles, i l'última acaba a dos nivells: a la planta baixa hi havia el vestíbul principal, en un lateral, i l'escala d'accés al primer pis, que restava oberta sobre la sala. La nau lateral era de planta baixa, amb la coberta plana. També cal destacar dues escletxes longitudinals de llum natural que es filtrava a través de les peces de pavès, situades la frontal, en el punt de trobada entre la coberta i la façana principal. L'edifici es construeix l'any 1974, però és entre 1988 i 1992 quan es fa la intervenció que llueix actualment. Aquesta reforma anà a càrrec de l'equip d'arquitectes Pinós-Miralles i es centrà en l'interior, mantenint els volums existents. L'objectiu de la intervenció d'Enric Miralles i Carme Pinós era transformar l'espai de la sala d'espectacles en un centre cívic. Així doncs, la intervenció principal es divideix en dues parts. En primer lloc, la separació del vestíbul amb la sala d'espectacles, a partir d'un envà de xapa metàl·lica. En segon lloc, la transició entre la sala i el primer pis es fa mitjançant una inserció de dues plataformes de formigó que es creuen en forma de X a diferents nivells. Amb això, s'amplia la superfície transitable, així com es multipliquen els punts de vista de l'espectador. La primera d'aquestes plataformes està a un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis. La barana d'aquesta plataforma és de formigó armat. La segona sí que la situaríem a la planta pis, amb una superfície més extensa. La seva barana és de xapa metàl·lica. Les dues plataformes són de formigó armat, i estan suportades per pilars d'acer. També cal destacar el sostre fals, format per un enreixat reticular d'acer. A l'espai intermedi hi trobaríem distribuïdes els llums. Uns anys més tard, amb l'objectiu de construir una biblioteca, s'enderroca bona part de l'edifici, mantenint, això sí, el vestíbul i la Sala de l'equip Miralles-Pinós. El nou edifici té dues plantes i la seva característica principal és la seva lluminositat, gràcies al tremat metàl·lic i el vidre. Es divideix en dues seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.

    L'interès d'aquest edifici està en que és un dels primers projectes de l'equip d'arquitectes Miralles-Pinós. Aquests van tenir un gran ressò nacional i internacional per la qualitat innovadora dels seus projectes amb els quals investiguen tant pel que fa a la forma, com a l'expressivitat i la tècnica. En aquest cas en concret trobem un llenguatge arquitectònic propi i singular on es fa present la influència de l'arquitectura racionalista tardana dels anys setanta juntament amb la força renovadora que recull les tendències del constructivisme rus i l'organicisme.

    El barri de la Mina neix a inicis dels anys 70 del segle XX, amb l'objectiu d'acabar amb el barraquisme del Camp de la Bóta. La intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, però, es limita a la construcció de grans edificis destinats a l'habitatge, sense habilitar ni dotar de cap mena d'equipament el barri. És la lluita veïnal de molts anys el que porta millores de tot tipus. La construcció d'aquest edifici, l'any 1974, estava pensada per acollir-hi un local d'espectacles. Abans de la construcció del barri, al Camp de la Bóta hi existia una escola professional destinada a joves d'entre 14 i 20 anys que volguessin aprendre alguna professió. Arrel de la insistència dels veïns, el centre cívic es convertí en seu d'aquesta escola. Tot i així, la seva trajectòria no va ser massa llarga, i al cap de pocs anys, va tancar. Així doncs, l'activitat del centre cívic es resumeix en ser l'espai de trobada de diferents associacions. Entre el 1988 i el 1992 s'hi va fer una intervenció per tal de construir una nova sala d'actes, dirigida pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. És en aquesta sala on rau la importància de l'equipament, ja que és un dels primers projectes que aquest equip d'arquitectes va realitzar i va tenir gran ressò en l'àmbit nacional i internacional per la seva qualitat innovadora, amb arquitectura d'investigació formal, expressiva i tècnica. Anys més tard s'hi fa l'última intervenció, enderrocant bona part de l'edifici original per tal de construir-hi una nova biblioteca, que va inaugurar-se el 2009.

    ASAB, UI. 10.673, exp. 1. ASAB, UI. 10.774, exp. 1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FORT, Josep Mª (1994). Centro cívico de La Mina, calles cruzados; dins Revista Diseño Interior núm. 39. MIRALLES, Enric i PINÓS, Carme(1993). CENTRE CÍVIC LA MINA; dins Revista El Croquis núm. 62-63. PLA ESPECIAL DE REMODELACIÓ I MILLORA DEL BARRI DE LA MINA. SANT ADRIÀ DE BESÒS: Memòria de la informació Urbanística. Novembre 2001 .Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Consorci del Besòs, Barcelona Regional. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 134, juliol/agost 2009. https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_C%C3%ADvic_La_Mina