Centre Cívic La Mina

Sant Adrià de Besòs

Equipament social situat entre els carrers de Venus, el carrer de Ponent, la Rambla de La Mina i el carrer de Cristóbal de Moura. És de planta rectangular i està format per dos cossos. El cos principal es trobava cobert amb un sistema de voltes invertides que guarden la llum a l'espai. La distribució d'aquest era de tres quartes parts destinades a la sala d'espectacles, i l'última acaba a dos nivells: a la planta baixa hi havia el vestíbul principal, en un lateral, i l'escala d'accés al primer pis, que restava oberta sobre la sala. La nau lateral era de planta baixa, amb la coberta plana. També cal destacar dues escletxes longitudinals de llum natural que es filtrava a través de les peces de pavès, situades la frontal, en el punt de trobada entre la coberta i la façana principal. L'edifici es construeix l'any 1974, però és entre 1988 i 1992 quan es fa la intervenció que llueix actualment. Aquesta reforma anà a càrrec de l'equip d'arquitectes Pinós-Miralles i es centrà en l'interior, mantenint els volums existents. L'objectiu de la intervenció d'Enric Miralles i Carme Pinós era transformar l'espai de la sala d'espectacles en un centre cívic. Així doncs, la intervenció principal es divideix en dues parts. En primer lloc, la separació del vestíbul amb la sala d'espectacles, a partir d'un envà de xapa metàl·lica. En segon lloc, la transició entre la sala i el primer pis es fa mitjançant una inserció de dues plataformes de formigó que es creuen en forma de X a diferents nivells. Amb això, s'amplia la superfície transitable, així com es multipliquen els punts de vista de l'espectador. La primera d'aquestes plataformes està a un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis. La barana d'aquesta plataforma és de formigó armat. La segona sí que la situaríem a la planta pis, amb una superfície més extensa. La seva barana és de xapa metàl·lica. Les dues plataformes són de formigó armat, i estan suportades per pilars d'acer. També cal destacar el sostre fals, format per un enreixat reticular d'acer. A l'espai intermedi hi trobaríem distribuïdes els llums. Uns anys més tard, amb l'objectiu de construir una biblioteca, s'enderroca bona part de l'edifici, mantenint, això sí, el vestíbul i la Sala de l'equip Miralles-Pinós. El nou edifici té dues plantes i la seva característica principal és la seva lluminositat, gràcies al tremat metàl·lic i el vidre. Es divideix en dues seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.