El Polidor

Sant Adrià de Besòs

L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una sol·licitud d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica Hispano-Americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar "Wenceslao González Oliveros", el "Frente de Juventudes" (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. El 1976 s'inaugurà el nou edifici consistorial, on es traslladen les dependències municipals. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se "Pompeu Fabra", abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina / Onze de Setembre. Aleshores el Polidor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2002 i 2006 s'enderroca la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives, de nova construcció.