Can Rigalt

Sant Adrià de Besòs

Masia als quatre vents de planta rectangular, amb façanes a l'avinguda Pi i Margall, al carrer Major, al carreró que comparteix amb la gasolinera i al pati interior. Constituïda per tres cossos, resultat de les successives ampliacions. El primer cos és de planta baixa amb coberta inclinada de vessant única i façana a l'horta. El segon, en paral·lel al primer, és de planta baixa més pis, amb les mateixes característiques que l'anterior, i la façana orientada a l'avinguda adossada al tercer cos. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada de teula àrab, originalment a quatre aigües, en quatre de les sis façanes, però actualment tan sols ho és en tres, les que corresponen a l'avinguda, al carreró i al pati interior, donat que la quarta, la del carrer Major, va ser tallada per permetre les obres d'ampliació d'aquest carrer, de manera que, en l'actualitat en aquest punt és de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. El revestiment de les façanes del cos principal, és estucat en fred. En els punts on el revestiment ha caigut, es podent veure els maons ceràmics amb els que està construït el tancament. La composició de la façana es fonamenta bàsicament en les obertures; les finestres de la planta baixa són petites i rectangulars, amb variacions de posició, mida i proporcions, estan disposades de manera que segueixen l'ordre establert per les necessitats d'il·luminació i ventilació de les dependències interiors, i en base a aquests principis possiblement han estat modificades successivament en el transcurs dels segles. Antigament, les quatre obertures de la planta noble de la façana de l'avinguda estaven constituïdes per finestres balconeres, que s'obrien als seus corresponents balcons, amb llosana de pedra i barana de muntants de ferro. Aquestes estaven situades seguint un ordre compositiu rítmic de plens i vuit, tres de les obertures mantenen la mateixa proporció, la quarta és la que estava situada sobre el portal d'accés i possiblement per aquest motiu és més gran d'acord amb la posició simbòlica que ocupa. En tots els casos a sobre de la llinda i destaca la pestanya fina, llisa i lineal de maons ceràmics. Actualment d'aquestes quatre obertures, en resten tres i s'han intercalat dues finestres longitudinals i rectangulars, situades en el panys llisos que hi havia de finestra balconera a finestra balconera. Les obertures de la planta pis, de la façana del carreró, eren tres, les dues laterals situades simètricament a banda i banda de la façana, actualment estan tapiades, però encara hi ha els ampits de pedra natural motllurada, i les pestanyes iguals a les descrites anteriorment. L'obertura central que també té pestanya, s'ha reduït i actualment està constituïda per una finestra de mides i proporcions equivalents a les de la planta baixa que en aquests cas mantenen una certa alineació amb la posició de les obertures superiors. En les dues façanes restants les obertures estan constituïdes per finestres rectangulars, n'hi ha dues situades en un lateral de la façana del carrer Major i una més o menys central a la façana de l'horta. Les obertures més singulars són les de les golfes; constituïdes per arqueries d'arc de mig punt, formant una galeria longitudinal resseguint el perímetre. Aquest conjunt s'inicia en ordre ascendent amb una cornisa llisa i continua tipus filetó, que a la vegada dibuixa els ampits de les obertures. D'aquesta arranquen el reguitzell de pilars coronats amb imposta de característiques equivalents a la cornisa, resolent així la transició entre aquests i els arcs que suporten. Finalment aquest conjunt resta ressaltat mitjançant el ràfec paral·lel i continu de la coberta. L'element decoratiu més destacat és l'escut nobiliari que s'observa a l'escaire NE.