Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada a quatre aigües, de teula ceràmica. Destaca una galeria porxada a la planta baixa amb columnata toscana. Les columnes s'ordenen de dues en dues a excepció de les cantonades. Al damunt d'aquesta galeria hi trobem una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres - que mantenen el ritme de la columnata - i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. A la planta pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal. A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El revestiment de la façana és d'estuc en fred. Està envoltat d'un gran jardí.
L'edifici ha sofert diverses modificacions, l'última, el 2004, a càrrec de l'arquitecte David Ferrer, que la va rehabilitar per tal d'acollir el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Dins el jardí, hi trobem un pou i a pocs metres una bassa, just al seu costat.
Història
Per situar Can Serra en el seu context històric, cal contextualitzar el marge dret del riu Besòs com un espai verd, poc edificat, apte per a la cacera i per a les pastures, amb boscos de verns, salzes i pollancres. Fins a mitjans del segle XX, hi trobàvem altres masies properes, com Cal Tondo o Cal Manel. Aquesta casa s'edifica a la primera meitat del segle XIX. La referència més antiga és de l'any 1855, i els seus primers propietaris foren la família Rocamora, el senyor de la qual era un indià enriquit amb el comerç d'Amèrica i utilitzava la casa com a segona residència. A mitjans de segle trobem la marquesa Moragues com a propietària. Aquesta senyora era la muller del Sr. Serra, un hisendat barceloní, i el propietari que donà nom a la casa. En aquest moment la casa ja comptava amb un gran jardí que arribava fins a Cal Tondo, on durant molts anys hi va haver l'arc gòtic que ara trobem a la carretera N-II, entre el nus d'accés a la ronda litoral i el pont. Cap al 1870 s'arrenda la casa a la família Fusté, que en serà l'última propietària abans que, a causa de les obres per obrir la ronda litoral, el consell comarcal del Barcelonès n'expropiés la finca. El 18 de març de 2002 es va anunciar que Can Serra seria el lloc on s'establiria el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). El gener de 2003 es va fer públic un projecte arquitectònic, guanyador d'un concurs d'idees per a la construcció de l'edifici annex a Can Serra. Els criteris dels arquitectes, entre ells Jordi Mestres i Ivan Bercedo, que van ser tinguts en compte a l'hora de donar cos al seu projecte, van ser condicionats pel fet que l'edifici havia de ser complementari i integrar-se amb Can Serra. Així, la idea era crear un edifici que contingués un museu obert i amb una clara vocació pedagògica. D'aquesta manera, el Museu d'història de la immigració de Catalunya suposava una institució cultural amb un alt contingut simbòlic i social, tractant d'expressar aquests continguts per mitjà de l'arquitectura, que representava a la seva forma dues idees fonamentals: la importància de la integració de la immigració en la construcció del país i de la societat actual; i la relació entre allò propi i característic d'un lloc amb la novetat integrada activament, la qual enriqueix l'espai i representa el diàleg entre Can Serra i el nou edifici. Aquest mateix any 2003, Can Serra és declarat Bé Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament de Sant Adrià, arrel d'una iniciativa de l'any 1999 duta a terme pel Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs, que va consistir en una recollida de firmes per tal de protegir les construccions de Can Serra i Can Rigalt. Actualment, el MhiC suposa un espai d'estudi i representació del fet migratori a partir de diverses museografies i exposicions amb aquesta temàtica. A més, organitza i acull diferents activitats culturals en relació amb la immigració i la interculturalitat.
Bibliografia
BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 60, maig 2002. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 67, gener-febrer 2003. Webgrafia: http://www.mhic.net/?lang=en http://www.mhic.net/