Rectoria adossada a Sant Pere de Vallcàrquera
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Murs adossats a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, a la banda nord. Només es conserven la resta d'un enrajolat de maó i els murs perimetrals que discorren vers tramuntana i queden parcialment coberts per un talús de terra. De planta rectangular i orientat sud-est a nord-oest, aquesta edificació era coneguda com la rectoria de Sant Pere de Vallcàrquera i presentava una estructura organitzada en pis inferior, i segurament planta baixa. Aquesta casa es troba situada en una petita pendent i la seva adaptació al terreny natural la va dotar d'una morfologia diferenciada d'on destaca l'adaptació al terreny de part dels murs perimetrals, L'edifici, parcialment en runes, es troba constituït per dos cossos constructius diferenciats i separats per l'actual camí. La part més propera a l'església, a la banda sud es troba en runes. La tècnica constructiva emprada té com a material bàsic la pedra de dimensions petites, treballada bastament i lligada amb argamassa. Les cantonades d'aquest espai es troben rematades per pedres ben escairades de procedència local i amb alguna pedra roja de Tagamanent. A través del negatiu del mur est es pot apreciar que aquest cos tenia una teulada coberta a doble vessant i el material principal el formava la teula aràbiga. No es pot determinar el nombre de dependències en que s'organitzava aquest espai a causa del seu precari estat de conservació. Mentre que l'altra part, a la banda nord, el nivell d'erosió i el mal estat de conservació de les estructures impedeix establir cap mena de descripció. Resten parts d'enderroc i un fragment de mur fet de pedres locals ben disposades en filades regulars i que podria correspondre a la rectoria o a un annex de la mateixa.
Història
Aquesta estructura va associada a la història de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera. La teulada d'aquesta església que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer "unam bonam entostam ad mudum tegulare", ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a "cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera" on ordena Pere Antic el "corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est". Aquesta és una de les poques referències a la rectoria adossada al braç nord de l'església de Sant Pere. Es desconeix fins quan va funcionar aquesta rectoria com a tal, ja que tradicionalment el rector va decidir anar a viure en un indret més assoleiat i situat més amunt de Sant Pere a l'edifici conegut com l'actual rectoria en un moment incert de l'època moderna. També es desconeix el moment d'enderrocament d'aquest edifici, aquest relacionat amb la construcció de l'actual mur perimetral que tanca el recinte i que passa pel mig de l'antiga rectoria. Aquest fet possiblement tingué lloc poc abans de traslladar-se la parroquialitat al nucli del Figaró en el decurs del segle XVIII o XIX.
Bibliografia
OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.
