Nucli de la Torre d'Oristà Oristà

Osona
Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà.
A banda i banda de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2'500

Coordenades:

41.957
2.05296
421515
4645436
08151-124
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
XVII-XX
Bo
L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Fàcil
Residencial
Privada
Propietaris diversos
Jordi Compte i Marta Homs

El nucli urbà de la Torre d'Oristà es troba situat en un punt central del terme municipal d'Oristà, al nord del nucli urbà d'Oristà i a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en una carena delimitada per la vall del riu Bassí, a l'oest i la vall de la riera Gavarresa, a l'est.
Es tracta d'un nucli força dispers format per tres carrers separats per diversos centenars de metres que queden ocupats majoritàriament amb camps de conreu. El carrer més antic i llarg del nucli és el carrer Mossèn Riba Pont, on es troba l'església parroquial i la majoria de serveis del nucli. Aquest carrer, descrit en una fitxa individual, es troba ubicat just sobre la carena.
Uns metres a l'est del carrer Mossèn Riba Pont, en una alçada inferior, hi ha l'anomenat carrer de Baix on antigament es concentrava la indústria del nuclis en dos punts, un format per la casa i la fàbrica de cal Barraquer i l'altre per la casa, la botiga i la fàbrica de cal Coc. En aquest carrer, bastit majoritàriament al llarg del segle XVIII, es conserven diverses cases amb obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca cal Fàbrega, on es conserva un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1791 junt amb una creu inscrits a la llinda.
Finalment, el tercer carrer que forma el nucli és el carrer Nou, bastit entre finals del segle XVII i principis del XIX i descrit en una fitxa individual. Està situat al sud-oest del carrer Mossèn Riba Pont, en un punt d'alçada inferior.

El nucli urbà de la Torre d'Oristà té els seus orígens en la part més elevada del carrer Mossèn Riba Pont, on es va trobar una tomba antropomorfa picada a la roca i a on probablement hi havia la primitiva església del segle XIII. Tot i aquests orígens, no és fins al segles XVII i XVIII que el nucli creix d'una manera important fins assolir la xifra de 83 cases l'any 1782. Especialment interessant és aquest document de 1782, on a més de xifrar en 83 les cases que hi havia a la Torre, es diu que 26 d'aquestes havien estat construïdes en els últims 10 anys, 4 estaven en construcció i s'havien venut patis per edificar-ne 20 més. Durant el segle XIX el creixement del nucli va continuar en relació amb els camins rals que creuaven el nucli (especialment al Carrer Nou, però també al carrer de Baix i al carrer Mossèn Riba Pont, una part del qual s'anomenava antigament carrer de Dalt) arribant a les 100 cases l'any 1855. Aquest creixement va provocar la separació com a parròquia de la Torre d'Oristà, que ja va ser demanat a finals de segle XVIII però no va ser concedit fins 1855 i aplicat fins 1877.

AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A.
ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu.