Casa i botiga de cal Coc
Oristà

    Osona
    c de Baix, 11. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà

    Coordenades:

    41.95615
    2.05611
    421775
    4645338
    Número de fitxa
    08151 - 119
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    El desús i les nul·les actuacions de manteniment provoquen el deteriorament progressiu dels edificis. Els interiors estan plens d'escombraries, brossa, trastos i runa. Caldria una neteja exhaustiva i la reparació de les teulades ja que es troben parcialment esfondrades.
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 61006DG2415S
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La casa i botiga de cal Coc es troben situades al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà, uns metres al nord de la fàbrica de cal Coc. La casa i la botiga, orientades a l'oest, estan adossades i estan formades per planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La casa presenta dos portals a la planta baixa: un de llinda rectangular (que constituïa l'accés a la botiga) i l'altra amb arc rebaixat. Els brancals de pedra bisellada es troben revestits amb una barreja de ciment i calç i estan decorats amb un gravat semblant al buixardat. En una de les parts escrostonades del portal s'hi pot entreveure l'inici d'una inscripció: RAMON. Entre els portals s'hi obren dues finestres apaïsades també revestides amb ciment buixardat. Una línia divisòria horitzontal de ciment separa els dos nivells de la casa. Al primer pis hi ha quatre finestrals també emmarcats amb ciment buixardat, dos d'ells amb balcons amb base de pedra.
    La botiga es troba, interiorment, en molt mala conservació. Presenta la teulada parcialment enrunada i està plena de brutícia. Exteriorment es conserva força bé. Presenta dues franges verticals als extrems decorades amb de maó ceràmic dentat combinat amb quadrats plans. Una altra línia, aquesta vegada horitzontal, ressegueix la cornisa de la façana en forma de fris, la qual presenta una forma triangular al centre flanquejat per dos pilars de maó coronats amb una estructura piramidal. La façana presenta 3 finestrals d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, ricament emmarcats amb una franja de maó ceràmic dentat que combina parts amb quadrats de plans, de la mateixa tipologia que la decoració de les franges dels extrems de la façana. A la zona de la clau de volta dels tres finestrals en sobresurt una decoració amb maó semblant a una dovella. Damunt el finestral central i sota l'estructura triangular que forma la cornisa s'hi obre un òcul romboide emmarcat amb maó. Una balustrada de pedra corona la teulada.

    La casa i la botiga de cal Coc van ser construïdes al mateix moment que la fàbrica de cal Coc. A la casa hi vivia l'amo o l'encarregat de la fàbrica i la botiga de cal Coc era una de les més importants dels pobles del seu entorn i encara avui es pot admirar la seva façana modernista. A la botiga venien productes d'alimentació, roba per confeccionar vestits i pantalons, estris de pescar amb canya, filats i botets per agafar guatlles, cartutxos per les escopetes de caçar, atuells de terrissa per a la llar com tupins, cassoles, gibrells per la bugada, olles per fer confitat, càntirs per anar a la font, etc. , brasers de mà i de taula, atuells de zenc com galledes i caces per treure l'aigua de la bassa, cerca-pous, galledes i corrioles per treure l'aigua de les cisternes. També tenien robes de vestir, bates, davantals, vestits, roba interior, mocadors del cap, mantellines, mitges, agulles i fil, didals, botons, porrons de vidre de la taula i d'espart per als pagesos per anar al camp, ampolles de pell de cabra, gots, copes, tabac, pipes, encenedors de metxa, barrets, boines, gorres, cistells, coves i un llarg etcètera.
    Els treballadors de la fàbrica de cal Coc no cobraven amb diners. El dissabte els donaven un cartronet una mica allargat amb una quantitat apuntada: la setmanada que era d'unes 25 pessetes. Amb aquest cartronet l'únic lloc on podien anar a comprar era a la botiga de cal Coc. Pagaven amb el cartronet i se'ls restava de la quantitat setmanal la compra realitzada. Per tant no cobraven en diners sinó en espècies i els treballadors estaven obligats a intercanviar el seu jornal amb productes de la botiga (TORRES I COROMINES: 2004).

    TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.