Carrer Mossèn Riba Pont
Oristà

    Osona
    Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà.

    Coordenades:

    41.9581
    2.05304
    421523
    4645558
    Número de fitxa
    08151 - 123
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes.
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Propietaris diversos
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El carrer Mossèn Riba Pont està situat a la part alta del nucli urbà de la Torre d'Oristà, en una carena a mig camí entre la riera Gavarresa i el riu Bassí.
    Es tracta d'un carrer llarg (el més llarg de la Torre d'Oristà) estret i força recte que segueix la carena on es troba emplaçat el nucli des de l'extrem nord, on es troba el cementiri i el pedró de Sant Jaume fins a l'extrem sud, el punt més alt del nucli. Les cases estan construïdes a banda i banda, tot i que de manera discontinua en algunes parts, on hi ha horts i camps a tocar del carrer. La majoria de cases van ser construïdes al llarg del segle XVIII i estan formades per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer.
    Iniciant el carrer des de l'extrem nord, a tocar del cementiri, es troben diverses cases modernes o totalment reformades fins que s'arriba al nº 9, una casa anomenada cal Barber, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 inscrita a la llinda.
    Al seu costat hi ha cal Minguet, en el nº 11, on es conserven dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: tres balcons i el portal.
    Al seu davant, en el nº 12 hi ha cal Caseta, on s'observa una finestra, un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada.
    Seguint el carrer es troba en el nº 17 una casa que conserva el portal bisellat i al seu costat, en el nº 19, una que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i també el portal emmarcat amb pedra bisellada, en aquest cas també amb la data de 1777 inscrita.
    Una mica més enllà, en el nº 23, es troba una casa on es conserva un balcó i un portal emmarcats amb pedra bisellada, aquest últim també amb la data de 1763 i una creu inscrits a la llinda.
    Al seu costat, en el nº25 es troba una casa amb el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1766 junt amb una creu inscrits a la llinda i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta dels quals amb la data de 1788 inscrita a la llinda.
    Uns metres més enllà, havent deixat enrere diverses cases modernes, es troba, en el nº 35 una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, dos balcons i un portal que té la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda.
    Seguint al costat est del carrer es troba, en el nº 41, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1776 junt amb una creu inscrits a la llinda.
    Passant al costat oest es troba, en el nº 36, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1736 inscrita.
    Al seu costat, en el nº 38 es troba una casa que conserva un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i al seu costat, en el nº 40, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra motllurada (el portal també amb la data de 1686 junt amb una creu a la llinda) i un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1707 inscrita a la llinda.
    Al seu costat, en el nº 42 hi ha una casa que només conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al costat de la qual hi ha diverses cases modernes o molt reformades.
    Seguint el carrer, s'arriba a cal Sala, situada en el nº 52, casa que conserva dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb una creu inscrita, i darrera seu apareix a la plaça que envolta l'església de Santa Maria de la Torre, descrita en una fitxa individual.
    Un cop superada la plaça es troba a mà dreta, en el nº 62, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada.

    (Continuació descripció) En aquest punt s'arriba a una petita placeta des d'on baixa un carrer cap a la carretera BV-4404 i a on el carrer Mossèn Riba Pont es bifurca per acabar uns metres més enllà.
    A mà dreta, entre diverses cases modernes, es troba en el nº 87, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada.
    En la placeta hi destaquen la casa amb el nº 75, on es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1791 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i la casa anomenada cal Sastre, descrita en una fitxa individual.
    Des d'aquest punt, com ja s'ha dit, el carrer es bifurca. A mà esquerra el carrer continua uns metres amb cases modernes o reformades a banda i banda. A la dreta, el carrer segueix també uns metres, tot i que acaba pocs metres més enllà, en el punt més alt de tot el nucli. Aquesta part, avui ocupada per cases força reformades, podria haver estat el nucli primitiu de la Torre.

    Segons fonts orals, a la part més alta del carrer i també del nucli, hi ha una tomba antropomorfa picada a la roca que va quedar tapada per unes obres. El carrer es va formar a banda i banda del camí ramader que venia des del nucli urbà d'Oristà a la Torre fins a enllaçar a pla Moixó amb el camí ramader principal, en direcció a Santa Creu de Joglars.

    El carrer Mossèn Riba Pont, situat en una carena, és el més antic de la Torre d'Oristà i es va formar principalment al llarg dels segles XVII i XVIII. Per aquest carrer hi transcorre tant el camí ral com el ramader, fet que va propiciar el seu creixement.

    TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.