Necròpolis de Periques
Puig-reig

    Berguedà
    Església del Carme de Periques
    Emplaçament
    Ctra. C-16, sortida poc abans del km 83. A la rotonda cal prendre camí en direcció sud uns 150 m

    Coordenades:

    41.97747
    1.88538
    407657
    4647876
    Número de fitxa
    08175 - 343
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    X-XII
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    sí: CC.AA. 6474
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08174A001000420000HO
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Petita necròpolis alt-medieval a l'entorn de l'església del Carme de Periques (antigament advocada a Sant Julià). Al cim de l'altiplà on es localitza el mas Periques hi ha les restes d'una església romànica, de la qual pràcticament només se'n conserven els fonaments i altres parts que van ser aprofitades per reconstruir-hi l'ermita feta en època moderna. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat han donat a conèixer les característiques de la primitiva església romànica i una sitja d'un metre de fondària i sense materials arqueològics apareguda al mig de la nau. Així mateix, a l'entorn i sobretot a l'exterior de la capçalera es detectaren tombes excavades al tapàs, de les quals se n'excavaren tres. Dues havien estat ja saquejades i eren de forma de banyera, i la tercera era antropomorfa. Les tombes estaven orientades amb els peus a llevant. Pràcticament no van aparèixer materials arqueològics. Tan sols aparegueren alguns fragments de ceràmica grisa a l'interior de l'angle nord-oest de l'edifici. Actualment gairebé no queden rastres de les tombes.

    Des de l'any 1026 es tenen notícies de l'església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. En època moderna es construí la nova capella però se'n mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX es dedicà a la Mare de Déu del Carme.
    L'any 1989 s'hi va dur a terme una excavació arqueològica amb motiu de la construcció de la variant de Puig-Reig, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Campoy. L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència dintre de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del "Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya". La direcció va anar a càrrec de Xavier Maeso Fidalgo, de l'empresa Códex. L'any 2004 s'hi va realitzar una intervenció preventiva, a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics.

    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.10