Jaciment de Sant Marçal d'Erena

Puig-reig

Sant Marçal és una església romànica isolada a la vora de l'antic camí que uneix Puig-reig i Casserres. Es troba documenta per primer cop l'any 1026 amb l'apel·latiu de "Sanctus Marcialis Erenna" o "Hirena", nom que correspon a una vila documentada repetidament en els textos conservats. Sembla, però, que el nucli principal d'aquesta “Villa Erenna” s'hauria de de situar al lloc que avui ocupa la masia del Lledó. Pel que fa a l'església de Sant Marçal, fou des de la seva construcció dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament, depenia del bisbat d'Urgell. També s'esmenta en un testament del trobador Guillem de Berguedà que féu amb motiu d'un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l'any 1180.
Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat "Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana". Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics.