Església construïda a principis de segle XX en un estil historicista neogòtic. Té planta en forma de creu llatina, i consta de nau central amb capelles laterals, capçada per una absis poligonal. L’edifici es troba integrat dins d'un conjunt més ampli d'instal·lacions educatives i conventuals.
La façana principal, orientada al carrer de Joan Prim, és obrada amb maçoneria a pedra vista en combinació amb bandes de totxo que ressalten les principals línies compositives i les obertures. S’estructura en base a dos cossos laterals i un de central, més ampli, en el qual destaca un portal rematat amb arc apuntat i, al seu damunt, un rosetó. El timpà és decorat amb un mosaic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Els cossos laterals compten amb esvelts finestrals rematats amb arcs apuntats i, a l’esquerra, un campanar d’espadanya corona la façana. Exteriorment l’edifici presenta contraforts laterals.
L’interior adopta una estructura plenament neogòtica. Darrera l’altar hi ha un cambril amb imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Els finestrals, a la part superior de la nau central, són decorats amb vitralls de colors. Als peus de la nau s’aixeca un cor. Les capelles laterals són decorades amb pintures murals de factura recent.