Capella de Santa Anna / Portal de Caldes
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita capella dedicada a Santa Anna, que dona nom al carrer on està ubicada. És originària del segle XVI, per bé que el 1864 fou reedificada de bell nou en l'emplaçament actual. És una construcció de planta baixa, entresolat i sotacoberta, a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec. Sota mateix de la coberta té una àmplia obertura-balcó amb arc de mig punt, la qual permet seguir les cerimònies des del carrer. La façana és de paredat comú esquerdejat. Al capcer és rematada amb un campanar d'espadanya simple. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001). La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria.
A la dècada de 1980 fou restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria.
Història
L’origen del carrer de Santa Anna és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbuí. A l’edat mitjana constituïa l’eix transversal principal de la vila. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. Sembla que es trobava associat a una bestorre que probablement formava part del portal. En alguns documents d’arrendament a particulars de torres de la muralla que fa l’Ajuntament durant els segles XVI i XVII apareix esmentada una torre del portal de Caldas (PANCORBO et alii, 2006: 36).
Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. La primera capella de Santa Anna es va construir l’any 1563, i sembla que es trobava sobre l’arc del portal (PANCORBO et alii, 2006: 36). Per això, com va succeir amb altres carrers que tenien portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli primitiu de la sagrera.
El 1852 la capella de Santa Anna fou enderrocada, i el 1853 la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, igual com succeí també amb les capelles de Sant Roc i Sant Cristòfol. Concretament, la capella de Santa Anna es va reedificar el 1864 en l’emplaçament actual.
I és que la capella de Santa Anna s’havia vist afectada per les obres de construcció i ampliació de la caserna, dutes a terme a partir de 1852. Les obres havien provocat l’enderroc del portal de Caldes, amb la primitiva capella. L’Ajuntament va decidir la construcció d’una nova capella a tocar de la darrera casa del carrer de Santa Anna, fent plaça amb l’edifici de la caserna, més o menys tal com és ara (PANCORBO et alii, 2006: 36).
El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).
Bibliografia
AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 36, 55)
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
