Carrer de Joan Prim Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Joan Prim, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.61166
2.28975
440822
4606904
08096-254
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Eclecticisme
Modernisme
Popular
1862
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Es tracta d'un tram de la carretera que té el seu inici cap el Nord, després de la plaça dels Porcs (oficialment de Perpinyà) i que, en aquesta mateixa direcció porta fins al carrer del Lledoner, poc abans de la plaça que es coneix amb aquest nom (GARCÍA-PEY, 1990). La Carretera forma l'espinada de la població. Està formada de sud a nord, en el seu tram urbà compacte pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Ha estat la via de relació, progrés i relació i, malgrat els noms que té, es pot ben bé dir que el seu nom propi és aquest: "la Carretera". Els edificis que s'han inventariat d'aquesta via de comunicació són els que es relacionen a continuació: SENARS 1, 3 (edifici de pisos de planta baixa més dues plantes pis amb mansardes), 9-11 (modernista, casa Blanxart), 15, 17-19 (eclecticista, segle XIX), 23-25 (eclecticista, cal Sanador, Joan Pou Botey), 37 (tipologia tradicional), 41 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 43 (casa Castellsagué, antiga fusteria atribuïda a Raspall, can Gana), 67-71, 109 (reixa interessant, can Cai), 125 (decoració), 133 (decoració, autor, J. García Alcañiz), 135, 155, 143, 145 (modernista), 147 (suport d'una politja amb les inicials J N), 155, 157, 159, 161 (eclèctics), 167-169, 181 (parròquia), 185, 187, 189, 191, 193, 195 (ferro de corriola), 227-229, 237-239-241, 253-255-257 (can Calçons) -259 (conserva numeració antiga), 263-265, 273-275 (decoració de ceràmica vidriada), 285-287, 291, 293 (F.T.) / PARELLS. 4 (edifici de pisos de planta baixa més dues plantes pis), 6, 8, 10, 12 (eclecticista, edifici de planta baixa i dues plantes pis), 44 (casa Ganduxer), 50, 52, 54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 72 (ferro de corriola antic decorat de forja), 76 (reixes molt interessants), 84 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 86-88 (reixeria interessant), 90 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 94, 96, 98 (decoració), 100 (can Janet, casa de Joan Mauri), 110 ((edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis amb frontó), 116 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 132 (autor J. García Alcañiz), 148 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 152 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis) , 154 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 156 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis, can Focs / cal Marxant (GARCÍA-PEY, 1990).), 170, 172 (cal Tretó), 176, 178, 180 (can Barón, Esteve Terricabres), 182, 184, 196, 198, 200 (cal Curandero), 222 (ca la Fustereta, família de sanadores)- 224, 232-234-236-238-240-244-246-248, 258-260-262, 272-274, 278-280, 282, 284, 286, 288,

L'animació, la bullícia, el tràfic interior i de pas són constants i d'un bigarrament atuïdor. Com deia Pere Blasi i Maranges "com si les gents de Granollers haguessin nascut en un lloc de fira permanent" (BLASI, 1929). Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929).

El 1866 es va dedicar el abans carrer d'Isabel II a Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers, on fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). Al carrer es podia veure una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, a prop de Can Guidons (GARCIA-PEY, 1990). Les darreres cases del carrer porten el nom de can Lamarca, farinera que es coneixia amb el nom del seu propietari (GARCÍA-PEY, 1990). El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965). El pas de la carretera de Barcelona a Vic, d'una forma tangencial al nucli antic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799, el qual va haver de ser immediatament ajornat com a conseqüència de la "guerra del Francès". Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats. La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal, la nova carretera es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre l'altre, pel Coll de la Manya circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic, seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga on s'unia amb l'anterior traçat. La carretera, ha esdevingut l'eix sobre el qual ha pivotat el creixement urbanístic granollerí. Suposà, des d'un primer moment, el símbol de la modernitat on s'instal·laren les edificacions importants i els principals comerços i serveis financers que una ciutat en plena puixança requeria (HOMS, 1995). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, a la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). En Joan Puig Relats, anomenat el Negret, fou l'amo de l'hostal que donava del carrer de Joan Prim al de Tarafa, al llarg de la façana del carrer de Francesc Ribes, anomenat l'Hostal de Cal Negret. Era botiga i dispesa i guardava els carruatges que feien el camí de Vic a Barcelona. Feien tot el que venien a taula: refrescos, cansalades, etc. i mataven el porc dos dies per setmana (GARCIA-PEY, 1990)

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BLASI I MARANGES, Pere (1929) "El nostre tribut" La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) "Editorial" La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.