Connector biològic de la Serra de Ponent
Granollers

    Vallès Oriental
    Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent.
    Emplaçament
    Diversos accessos
    209

    Coordenades:

    41.60356
    2.26943
    439122
    4606019
    Número de fitxa
    08096 - 314
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nord-oest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sud-oest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.

    Els principals cims són els de Sant Nicolau (227 m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219 m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 m a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.

    Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.

    Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.

    Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium.

    L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers.

    L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya.

    No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).

    BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.

    BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

    DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.

    MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

    MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

    ROMERO, F. Xavier et al. (2000). Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.