Bosc de can Pagès Granollers

Vallès Oriental
Camí de can Pagès, 08400-GRANOLLERS
A la serra de Ponent

Coordenades:

41.60899
2.26244
438544
4606627
08096-324
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
Tot i que el seu valor paisatgístic es elevat, malauradament, està afectat intensament per la contaminació acústica.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Es tracta d'una pineda que es troba en un indret assolellat, on els pins poden aconseguir molta energia. Com ocorre en altres casos, es tracta d'un bosc monoespecífic, és a dir, l'únic arbre que forma tot el bosc és un pi (ROMERO, 2000). El paisatge d'aquest bosc està dominat pel pi pinyer, constituint l'arbreda més alta del municipi, ja que els seus pins pinyers tenen una alçada mitjana de més de 20 metres (exactament de 23.6 m a can Pagès Nord) i al seu sotabosc abunda el lledoner, espècie afavorida pel transport de llavors realitzat pels animals, sobretot garses, des dels lledoners cultivats a les masies fins als boscos. En general però, el sotabosc està format quasi exclusivament per un mantell d'herbes (fenàs boscà, sobretot), amb pocs arbusts, a on es pot seure sota l'ombra dels pins i contemplar un bosc no molt freqüentat i amb pocs signes d'activitats humanes. Al seu interior creixen individus corresponents a les següents espècies arbòries: pi pinyer i lledoner. Ocupa una superfície de 5.000 metres quadrats, és a dir, 5 Ha (ROMERO, 2000), i està localitzat en dues parts a la falda de ponent entre el camí del Bosc de can Pagès i el camí de l'Escanyat. Segurament aquesta massa arbòria devia omplir tot aquest vessant, quedant tan sols un tros a cada punta, essent prou ubèrrim el de la seva part nord (GARCIA-PEY, 1990).

L'origen relativament modern d'aquest bosc, possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o substituint antics boscos, lo que no és ben bé un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una arbreda de pins. La pineda es planta amb la intenció d'aconseguir un "bosc net", és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.