Bosc de can Pagès
Granollers

    Vallès Oriental
    Camí de can Pagès, 08400-GRANOLLERS
    Emplaçament
    A la serra de Ponent

    Coordenades:

    41.60899
    2.26244
    438544
    4606627
    Número de fitxa
    08096 - 324
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Tot i que el seu valor paisatgístic es elevat, malauradament, està afectat intensament per la contaminació acústica.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

    Es tracta d'una pineda que es troba en un indret assolellat, on els pins poden aconseguir molta energia. Com ocorre en altres casos, es tracta d'un bosc monoespecífic, és a dir, l'únic arbre que forma tot el bosc és un pi (ROMERO, 2000). El paisatge d'aquest bosc està dominat pel pi pinyer, constituint l'arbreda més alta del municipi, ja que els seus pins pinyers tenen una alçada mitjana de més de 20 metres (exactament de 23.6 m a can Pagès Nord) i al seu sotabosc abunda el lledoner, espècie afavorida pel transport de llavors realitzat pels animals, sobretot garses, des dels lledoners cultivats a les masies fins als boscos. En general però, el sotabosc està format quasi exclusivament per un mantell d'herbes (fenàs boscà, sobretot), amb pocs arbusts, a on es pot seure sota l'ombra dels pins i contemplar un bosc no molt freqüentat i amb pocs signes d'activitats humanes. Al seu interior creixen individus corresponents a les següents espècies arbòries: pi pinyer i lledoner. Ocupa una superfície de 5.000 metres quadrats, és a dir, 5 Ha (ROMERO, 2000), i està localitzat en dues parts a la falda de ponent entre el camí del Bosc de can Pagès i el camí de l'Escanyat. Segurament aquesta massa arbòria devia omplir tot aquest vessant, quedant tan sols un tros a cada punta, essent prou ubèrrim el de la seva part nord (GARCIA-PEY, 1990).

    L'origen relativament modern d'aquest bosc, possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o substituint antics boscos, lo que no és ben bé un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una arbreda de pins. La pineda es planta amb la intenció d'aconseguir un "bosc net", és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.