Verneda de can Gili
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3), els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).
Descripció
Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.
La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).
L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie Quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 m. Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.
El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra.
Història
Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.
Bibliografia
CATÀLEG D'ARBRES (1999). Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals "La Tela".
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura". a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.
ROMERO, F. Xavier et al. (2000). Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.
SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12.
SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.
