Vora la masia de can Gili s’hi ha recollit superficialment material arqueològic d’època romana, cosa que fa pensar que la masia va tenir un precedent en una vil·la romana. Pel que fa a la masia pròpiament, probablement és força anterior al segle XVIII. La casa disposava d’abundant aigua, ja que enfront tenia una font que servia per regar horts de l’entorn, i per la zona hi baixava també el torrent de can Gili. Dins la seva finca hi havia la Verneda de Can Gili, un interessant bosquet vora la carretera de Caldes que actualment és un espai natural protegit.
Al segle XX aquesta masia era portada per masovers. L’autor Garcia-Pey recull anècdotes d’una de les masoveres que hi va estar a principis del segle XX, coneguda com la Gília i que fou tot un personatge. De nom propi es deia Maria Rius Viola, i era una dona molt decidida i amb gran empenta. Començà per vendre bestiar de corral davant de can Perejaume l'any 1909. En una ocasió tenia oques que no podia vendre i enrabiada es digué que en no poder-les vendre les mataria. Va fer-ho, i les va vendre després. Amb això s'adonà que segurament li resultaria millor despatxar-les mortes que vives. Amb el temps se li féu petit el mercat de Granollers, i deixà la seva filla de dotze anys a cura de la parada. La nena s'havia d'enfilar en un caixó per atendre-la, mentre que ella anava per mercats de Girona, Verges, Torroella de Montgrí, etc. Arreu coneixien aquesta mestressa decidida i enèrgica de Granollers que fumava caliquenyos, jugava a les cartes, parlava com qualsevol comerciant i imposava les seves maneres. Dels divuit fills que va tenir n'hi van sobreviure set. Arreu se'ls ha conegut com els de ca la Gília (GARCIA PEY, 1990).
Cap a mitjans de segle XX la masia va entrar en estat d’abandó i ruïna. L’any 1965 a les seves terres s’hi projectà el barri o conjunt residencial que es va conèixer com a Can Gili: un barri satèl·lit als afores Granollers, entorn de la carretera de Caldes. El projecte fou impulsat per Financiaciones INSOBE SA, i es construí entre 1967 i 1970. En aquesta època la masia va estar a punt de ser enderrocada, i es va poder salvar gràcies a la pressió veïnal. Finalment fou rehabilitada el 1987 i convertida en centre cívic del barri, que s’inaugurà parcialment el 1991 i de manera definitiva l’any següent.
