Bosc de can Ferran Granollers

Vallès Oriental
Zona Industrial Coll de la MAnya, 08400-GRANOLLERS
A la serra de Ponent, al Nord de la masia de can Ferran

Coordenades:

41.58793
2.26337
438602
4604288
08096-328
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ("Rubus ulmifolius"), la vidalba ("Clematis vidalba") i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. No obstant la contaminació acústica està present.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 15304DG3084N
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

S'accedeix per la sortida a la zona industrial "Coll de la Manya" de l'autovia de Barcelona a Granollers. Es tracta d'un alzinar ubicat en una zona seca i bastant assolellada. Reuneix les característiques de l'associació alzinar amb marfull degradat, la qual cosa li procura impenetrabilitat. (ROMERO, 2000). Dels tres alzinars del terme, aquest és el que menys signes de freqüentació presenta, degut molt possiblement al seu distanciament del nucli urbà (uns 5 km). Ocupa una superfície de 61.750 metres quadrats, és a dir, 6'175 Ha. La espècie arbòria predominant i que dóna nom a la comunitat és l'alzina, un arbre d'un creixement lent, provocat pel luxe d'anar conservant gran nombre de fulles durant tot l'any. Es troba acompanyada d'arbres com el roure martinenc. El recobriment de l'estrat arbori té percentatges elevats, com ho demostra el 90% del bosc. Presenta la densitat més elevada de tot el terme municipal de Granollers, doncs només és bosc d'alzinar la meitat nord, però les nombroses soques d'alzines comptabilitzades fan que presenti una densitat de 1221 peus/ha, fet que pràcticament impossibilita el trànsit per l'interior del bosc, creant un ambient extraordinàriament ombrívol sota les capçades de les alzines del bosc lloc on creix un sotabosc pobre en espècies, ja sigui per la poca radiació solar que arriba a terra, com per la degradació que han patit aquests ecosistemes que ha provocat la disminució de la diversitat del seu sotabosc. Les espècies característiques són el galzeran ("Ruscus aculeatuts", l'esparreguera boscana ("Asparagus acutifolius) i la rogeta ("Rubia peregrina"). Totes són considerades espècies esciòfiles, és a dir, amants de llocs ombrívols. L'arbust més detectat és el galzeran, amb una presència majoritària, fet que li dóna el rang d'arbust per excel·lència dels boscos granollerins. L'esparreguera també presenta valors alts de presència i densitat propers als del galzeran. La rogeta, a diferència de les dues espècies anteriors, només és pròpia a Granollers d'aquests sotaboscos d'alzinars. Les lianes, sobretot l'heura, tenen un altíssim recubriment sota les capçades dels arbres. Una dada interessant que s'ha de destacar és el fet de trobar una gran densitat d'alzines arbustives (de perímetre inferior a 5 cm i d'alçària no superior a 1'30 m). Aquest fet ens indica que si el bosc segueix el seu curs normal, la regeneració de les alzines es troba garantida. En el cas particular d'aquest bosc de can Ferran, on es troba la major densitat d'alzines arbustives, molts d'aquests individus arbustius són soques que han crescut després d'una estassada d'arbres. Com avui en dia es poc rentable vendre la fusta d'alzina, han cessat les estassades arreu o selectives d'alzines i per aquest motiu les soques creixen vigorosament (ROMERO, 2000). Alberga la majoria d'arbres amb la categoria de monumental, destacant els roures martinencs (269) (de més de 200 cms) propers a la mateixa masia. Al seu interior creixen exemplars d'alzina (417), arç blanc, lledoner, pi blanc (99) i pi pinyer (49) (ROMERO, 2000). Una qüestió característica del bosc és la proximitat entre els roures martinencs (ROMERO, 2000).

La conservació d'aquest bosc, es possible que es trobi en l'ús que d'ell farien els seus propietaris, ja que constituïa un sistema complementari a l'economia sustentada en l'activitat agrícola i ramadera. Situat a la cara nord de la masia de can Ferran, avui és gairebé tot envoltat d'indústries(GARCIA-PEY, 1990).

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.