Edifici monumental que s'inscriu dins una estètica noucentista tardana, de postguerra, el qual va acollir la seu la la Caixa de Pensions. És de planta rectangular i fa mitgera a la banda sud. El seu destacat volum es desenvolupa entre els carrers d'Edison i la plaça Maluquer i Salvador, on fa dues cantonades.
Consta de planta baixa i quatre plantes pis. La seva verticalitat ve marcada pel fet de sobresortir la quarta planta a les cares nord i est, com si es tractés de dues torres. A la planta baixa presenta buits, majoritàriament d'arc de punt rodó, i està acabada amb lloses de pedra. En la resta dels pisos presenta façana arrebossada de color rosat, remarcada amb falsos carreus en relleu a les cantonades. La resta dels buits, llevat dels de les torres, són verticals i d'arc pla. A la primera planta es troben emmarcats i, a la planta primera, rematats mitjançant frontó clàssic i timpà. A les finestres centrals de la façana est, al nivell del primer pis, sota el timpà i entre les finestres, destaca una fornícula clàssica amb un grup escultòric, la qual ressalta l'eix de simetria de la façana. Els balcons estan protegits mitjançant balustrada a la planta primera i amb barana de reixa de ferro a les plantes segona i tercera.
El grup escultòric de la façana és obra de Víctor Moré i desenvolupa una al·legoria de l'estalvi, representat mitjançant membres de diferents edats d'una família: des d'un nadó fins a un ancià. Tots queden emparats sota la figura simbòlica que representa l'estalvi.
