Carrer de Mar
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Mar

    Coordenades:

    41.624806259246
    2.6913392543793
    474288
    4608167
    Número de fitxa
    08163 - 136
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El carrer del Mar connecta de nord a sud el nucli polític, econòmic i administratiu de la població amb el mar. És a dir, la plaça Catalunya, on hi ha l'Ajuntament, el camí Ral i a tocar de la sagrera, amb el raval mariner per on entraven gran part de les mercaderies, sobretot, cereals i bestiar. Però també punt d'entrada de pirates i corsaris. Aquest fet motivà la tardança en la seva configuració.

    Actualment és una mostra de la varietat tipològica de l'arquitectura del municipi, amb conjunts unitaris molt ben preservats i conservant espais molt característics amb enjardinament de l'espai públic, a banda de la plantació de plataners.

    L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.

    Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.

    Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.

    La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.