Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (Platanus x hispànica), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys.
Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, la brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants.
El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars.
Història
L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.
Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.
Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.
La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.
L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.
Bibliografia
ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.
BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.
MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona: Editorial Blume.
