Casa del carrer de Mar, núm. 65
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Mar, núm. 65

    Coordenades:

    41.625584186637
    2.6910012960434
    474260
    4608252
    Número de fitxa
    08163 - 135
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1930
    Robert Navarro Blanco
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    4384313DG7048S0001JX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa unifamiliar de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. Tipològicament, destaca de les del seu entorn.

    Està adossada per un costat a un bloc de pisos modern i per l'altre s'inicia una renglera de cases tipus torre amb jardí frontal i posterior. En aquest cas, ens trobem amb una composició de la façana on domina la geometria, a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, sobretot per la tribuna que sobresurt en la planta pis i el coronament del frontó triangular.

    L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.

    Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.

    Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.

    La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.