Casa del carrer de Mar, núm. 100
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Mar, núm. 100

    Coordenades:

    41.623687012753
    2.6919470419632
    474338
    4608042
    Número de fitxa
    08163 - 131
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa que fa cantonada amb el carrer d'Ignasi Iglesias. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, acabada en un ràfec.

    La façana principal és la que dona al carrer del Mar. S'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als laterals. En el primer pis, damunt el portal, hi trobem un balcó amb llosana de pedra sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. Als eixos laterals, hi trobem dues finestres balconeres. En el segon pis, hi ha tres finestres. Totes les obertures són de llinda recta.

    El parament de la planta baixa és arrebossat formant faixes horitzontals, mentre que a la resta de pisos és llis. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una motllura.

    L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.

    Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.

    Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.

    La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.